Podries fer una petita presentació
sobre tu mateix, dir-nos qui ets?
Em dic Lluís Costabella Casadevall i tinc 54 anys. Sóc
music, educador i mestre; però tota la vida he treballat d’educador. He estat
treballant a molts llocs, tant dins com fora d’ensenyament però els darrers 10
anys he estat treballant com a educador en diverses USEEs.
Com a músic, formo part de Kitsch, un grup que va ser
creat el 1985. És un grup força especial… sempre ens hem mantingut força al
marge del negoci musical tot i haver
estat força coneguts als anys 90.
En què
consisteix la teva feina? Què vol dir ser educador a la USEE?
A la USEE s’hi deriven alumnes amb necessitats
especials. La tasca de l’educador és donar suport als
psicopedagogs/psicopedagogues.
Bàsicament aquests porten la programació i
l’educador és qui ajuda els nois i noies a portar-la a terme… tot i que es
treballa sempre en equip.
Principalment, la meva tasca es concentra en el tracte
individualitzat amb l’alumnat, en preparar el material, en donar suport al
mestre com he dit abans, participar en les reunions i compartir estratègies per
tal que els alumnes assoleixin uns objectius d’aprenentatge a tots nivells, no
només acadèmics.
Com és tractar
amb alumnes que necessiten una atenció especial? Amb quines dificultats t’has
trobat?
La feina de l’educador requereix el mateix que totes
les feines que tracten amb persones: metges, professors... cal tenir empatia
per saber discriminar molt bé les necessitats individuals de cadascú. Per mi
això és la base, si una persona no està bé, no pot fer res. Per tant, com més
dificultats presenta un alumne, més empatia necessita perquè l’educador o el
mestre li ofereixin una possibilitat de treballar que sigui adequada al seu
nivell i que estigui relacionat -o s’assembli almenys- al que fan els altres alumnes i així no es senti
diferent ni frustrat, ja que partim de la base que tots som diferents i que
cada persona té un potencial per descobrir i treballar.
Els educadors estan per ajudar a desenvolupar aquest
potencial de la gent amb més dificultats per adaptar-se al sistema, i
oferir-los unes eines bàsiques per fer front al món.
Sabem que
formes part del grup Kitsch. Com és aquesta experiència?
Quan tenia tretze o catorze anys vaig aprendre a tocar
la guitarra de manera autodidacta. Volia fer i ser com els músics que escoltava
als discos de la meva germana gran: Alice Cooper, Lou Reed , David Bowie...
D’adolescent vaig muntar un grup i pocs anys després
vaig fundar Kitsch. Va sorgir arran del punk, un moviment musical, cultural i
social basat en: “si no ho fa ningú, fes-ho tu; i fes-ho com tu vulguis, de la
manera que vulguis i per a tu, no per la resta. Però fes-ho!”.
Faig música per necessitat, per a mi és una catarsi,
és a dir, una purificació interior; trec tots els meus dimonis mitjançant la
música, treballo la part fosca de mi mateix com a ésser humà a través de
l’escriptura i després la comunico via musical. La música és per tant la meva
via d’escapament. No faig música per divertir-me, la faig per descarregar-me, i
si algú amb aquesta descàrrega pot sentir-s’hi identificat o li pot servir, a
mi em sembla perfecte.
Explica’ns
sobre el projecte “Kitsch a la Cova”.
Als treballs de Kitsch hi surt reflectida la meva
vida: cada disc està marcat pel moment vital que he travessat. D’altra banda,
vist ara amb perspectiva, Kitsch és un grup cíclic, cada x anys canviem de
registre, potser per això de vegades perdem públic i d’altres en guanyem. L’únic
fil conductor són les meves lletres i que el nostre estil fluctua dins els
paràmetres del que podríem anomenar rock
fosc.
Ara estem en una d’aquestes etapes de canvi
acompanyats d’un amic músic, “Món a la Cova”, que és professor de Filosofia. Ja
havíem treballat plegats abans en algunes ocasions, i tot i que ell és força
més jove, som com dues ànimes bessones. En un moment en el qual jo necessitava
un canvi, ens van posar en contacte i ara hem fusionat els dos projectes:
Kitsch i Món a la Cova.
Aquest projecte no sé fins quan durarà… ja que ho tenim força difícil perquè ell és
de Barcelona i tots anem molt atabalats, però de moment ja vam publicar el 2015
un CD i aquest desembre sortirà un nou EP que es diu “Ratificació” molt
elaborat a nivell conceptual i musical del qual ja ens sentim orgullosos i
satisfets.
Entrevista:
Núria Deusedas i Laura Solé
Fotografies:
Arnau Lleixà (alumnes de 1r de batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada