diumenge, 26 de novembre del 2017

SORTIDA A FOLGUEROLES (2n D'ESO): CRÒNIQUES D'EN JOAN GUEROLA I LA SÍLVIA FRANCH

FOLGUEROLES (Osona)

Arribem a 9.30 am, -2º

Conducta correcta alumnat. Havent passat el Montseny, sortim per rotonda, en un costat de la qual observem el cartell de Restaurant Jubany. En la segona rotonda, una sortida va cap a Sant Julià de Vilatorta i nosaltres agafem l'altra cap, a Folgueroles.

Fotografia: David Fajula

Sortim de l'autobús, caminem, amb força fred tot i el sol, fins al Jardí Brins d'Espígol a un costat de l'ermita Mare de Déu de La Damunt: un jardinet des del qual el jove Verdaguer anava a contemplar animals, sobretot ocells, camps i muntanyes com ara el Pedraforca o el Puigmal. La mare del poeta, que exerceix una forta influència en ell, l'acompanya a portar toies de flors a la mare de Déu de La Damunt. Atès que Verdaguer no era l'hereu familiar, la mare va fer que ell estudiés. D'aquesta manera va entrar al seminari de Vic del qual anava i venia a peu cada dia. Entrem a l'ermita i recitem el poema Lli.

"Mirau-la com tremola,
la fulla de l'alba:
de part d'amunt negrenca, de sota blanca.
Tal és la vida:
porta en ses dues cares la nit i el dia".

En acabat, marxem al Racó del Sembrador. Si el jardinet d'abans està just adossat a l'ermita, aquest està al costat de l'església del poble amb una representació enganxada a la paret exterior del mateix temple. Per a Verdaguer els versos s'assemblen als solcs que fan els pagesos en els camps. Té una planta romànica i un àpside reconstruït. Durant la guerra civil es van destruir un retaule barroc, sarcòfags gòtics i capitells romànics. Dintre de l'església som on va ser batejat i descobrim que el poeta es va enamorar d'una pubilla que, en ser destinada a un hereu, la relació amorosa no podia fructificar.

Fotografia: Rosor Rabassedas

Ja adult viu uns anys sota la protecció d'uns marquesos. Quan acaba la protecció fa un viatge a Palestina. Pateix una crisi interior espiritual. Fa autocrítica per haver estat vivint molt bé amb els marquesos mentre els treballadors pateixen tota mena de penúries i ell no havia triat ser sacerdot per portar una vida així.

Un cop de tornada, el poeta se n'adona que ell fa nosa i procuren privar-lo d'alguns càrrecs. No podia exercir de mossèn. El reclueixen com malalt de tuberculosi.

Joan Guerola
Professor d’Anglès

Un dels llocs que vàrem visitar és l’ermita de la Damunt. Aquesta ermita inspirà el poeta en la creació de la que va ser una de les seves composicions més destacades: “L’Arpa”.

Al costat esquerre d’aquesta ermita, s’hi troba una mostra de les principals flors i plantes enumerades per Verdaquer en la seva obra “Brins d'espígol”. Aquest poemari recull un conjunt de poemes dedicats a la descripció al·legòrica de les flors amb un clar sentiment religiós. En aquest jardí, vàrem llegir alguns dels poemes que es troben escrits en aquests llibre.

També vam visitar l’església parroquial del poble, on s’hi troba la pica baptismal on fou batejat el poeta i una còpia de la fe de baptisme.

Finalment també vam anar al bosc de les alzines sureres, on es troba l’ “Àlbula”, escultura de Pablo Palazuelo (1995). Es tracta d’un llibre obert, d’acer inoxidable, situat damunt d’una peanya de pedra que duu la inscripció: “la poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a la terra.” Aquests dos versos de Verdaguer varen inspirar el pintor i escultor Palazuelo per a la creació d’un llibre blanc. L’obra va ser inaugurada el 17 de maig de 1995 amb motiu de la celebració dels 150 anys del naixement de Jacint Verdaguer. El mes de juny del mateix any es va inaugurar una escultura igual al museu Verdaguer de Vil·lajoana, a Vallvidrera, com a símbol d’unió dels dos indrets on va néixer i morir Verdaguer.

Sílvia Franch
Professora de Tecnologia

Fotografia: Sílvia Franch