dimecres, 21 de juny del 2017

GUANYADORS DELS RELATS I DIBUIXOS DE SANT JORDI DE 1r D'ESO

Ja tenim guanyadors per votació popular dels relats de Sant Jordi de 1r d’ESO, fets a Català amb les professores Marina Arrogante i Rosor Rabassedas.

1rA
Dibuix: Carlota Fornells
Relat: Ferran Amigó (guanyador de tot 1r)

1rB
Relat: Marc Blancafort

1rC
Dibuix i relat: Joana Subias (dibuix guanyador de tot 1r)

1rD
Dibuix: Naila Baixeras
Relat: Lua Rovira

REBEL
Sí, com tots ja sabeu sóc una princesa. Perdoneu, primer em presento, em dic Eva. El meu dia dia es així: primer em llevo del llit cap a les onze, després esmorzo i la resta del dia em passo el rato a casa. Estic farta de ser una princesa perquè no puc ni sortir ni relacionar-me amb éssers humans!!! Vull practicar judo no ballet, vull jugar a futbol no muntar a cavall. Els meus pares són molt estrictes amb mi, he de menjar amb plats de porcellana i forquilles de plata. Ho sento però hi ha vegades que em vull suicidar. Tinc la sensació que acabaré morint sent reina o “algo” així, no m’agradaria acabar així. També tinc els meus secrets com qualsevol persona del món, per exemple: els meus pares creuen que els dissabtes vaig a muntar a cavall, però vaig a donar una volta per la muntanya.


El drac de la Joana Subias
Fotografia: Marina Arrogante

S’ha de vigilar perquè hi ha rumors un drac pot estar visquent per alguna cova. Jo no m’ho crec però a vegades sento sorolls d’una cova que estar situada derrere d’un cim. També he vist un cavaller que passa per davant de casa meva i si us dic la veritat és molt guapo. El drac I el cavaller em recorden  una cosa que em va marcar de per vida fa un any. Jo anava per les muntanyes caminant i de sobte vaig veure un cavaller en perill I vaig decidir anar a investigar. Vaig veure un drac bestant gran escopint foc al cavaller. En aquell moment vaig decidir intervenir, vaig agafar la cua del drac, la vaig cargolar i després qan el drac es dolia de dolor vaig acabar amb ell amb una patada a la boca. Es veu que el ballet m’havia fet tenir una cama tant articulada que vaig enderrocar el drac que va quedar ben estabornit. Em va donar les gràcies i em va demanar per sortir per anar al cinema. La veritat era molt guapo així que vaig acceptar. Vam estar sortint en secret durant tres mesos. Ens estimàvem molt i ens vam fer novios. Al cap d’una setmana em va deixar per una fresca que segons per ella era més “sexi” que jo. Això em va fer pensar si tenir novio I ho vaig deixar esta. Aquesta història em va fer madurar i evolucionar.

Ara la vida se’m fa més petita sabent que m’estic perdent emocions, aventures i moltes coses més que em farien evolucionar com a persona i com a fulla moguda pel vent. Us dic que si teniu alguna possibilitat de poder viatjar o investigar el món agafeu-la amb força  perquè hi ha tantes coses que podeu fer sobre la vida que mai s’acabarien. Jo en canvi seguiré tancada durant molts anys en aquesta  presó d’avorriment i tristesa  on tots els somnis es destrueixen. Penso que puc aguantar però cada dia em deprimeixo més. Vosaltres no ho sabeu però jo sóc una noia que sóc molt rebel i arriscada. Els meus pares m’estimen molt però tampoc s’hi senten a gust en aquesta casa. Mira que els hi vaig dir que Escòcia no era un bon país per anar a viure però mira, no se li pot fer res. El tema de ser princesa és perquè el meu pare és el rei d’Espanya, no per res més. Resulta que el meu avi era el rei abans però va morir I va passar el lloc al meu pare. Vivim a Escòcia i no a Madrid perquè la ciutat ens agrada mes i és mes tranquila, és raro però no hi ha cap llei que impedeixi que no puguem viure en un altre ciutat.

Aquesta és la meva vida quotidiana de ser princesa, és un avorriment? Sí però  mira vaig tirant com puc. Igualment que sigui princesa a totes les persones ens uneix una cosa: si volem podem amb tot.

Ferran Amigó