diumenge, 19 de març de 2017

TREBALLEM "JOSAFAT"

L’alumnat de 1r de batxillerat està treballant la novel·la “Josafat” de Prudenci Bertrana. L’Amaya Martínez, de 1r C, ens explica la seva anàlisi dels personatges, i també us compartim alguns dels dibuixos que els nois i noies han fet representant alguns dels personatges de l’obra.
Marina Arrogante
Professora de Català
JOSAFAT: PERSONATGES

JOSAFAT
És un home apartat i aterrat del món, porta tan de temps tancat que ha perdut la noció del que l’envolta. Ha adquirit uns aires quasi animals, de fet així se’l descriu a la novel·la, comparant els seus impulsos i rebots amb els d’una fera o un simi.

La religió és el seu refugi fins arribar al punt que el consumeix completament, veient a les dones con uns éssers que inciten al pecat només amb la seva presència.


p.36:
[...] Per allí hi trafiqueja un home jovenàs, alt, encorbat, de crani punxegut, nas d’aligot, boca concreta, pèl aspre i ulls blavosos, esquitxats de volves més fosques, que els donen aparences i fredors i de marbre jaspiat. [...]Son trajo de vellut és tan semblant de color amb la muralla, que no és fàcil de distingir-lo a primera vista.

PEPONA
Apareix escasses vegades a la novel·la, ja que, al contrari de la Fineta, ella fa cas al sentiment de terror que li provoca el Josefat i sabiament marca una distància amb aquest. Només si enfrenta quan preocupada, cerca a la seva amiga.

És desconfiada i això li salva la vida.


p.41:
[...]obirava uns brasos nusos, una cabellera deixada anar

p.48:
[...]Era un dona d’aspecte sanitós, madura i esplèndida; sa carn, un xic masegada per contínues carícies, trontollava sota el vestit, a través de la roba del qual passava una transpiració tèbia i flairosa. Perla gorja i les munyeques s’endevinava la blancor de sa pell, mentres una lleugera i antiga pàtina de sol li emmorenia les mans i cara. Sa boca grossa, mig oberta per un somriure burlesc, ensenyava les dents, admirables de netedat i simetria.

FINETA
Durant tota la novel·la adompta una postura de submissió cap a Josefat, li té por, i sap que en qualsevol moment arrencarà en fúria cap a ella, però mentre algú altre, hagués sortit corrents, a ella li atrau aquest despreci i tot i ser maltractada en diverses ocasions, retorna sempre en busca de més.

Això sens dubte, li val la vida.

p.48:
[...]No venia sola: fent contrast amb ella havia entrat una oveneta de poca estatura, ciutadana, feble, malaltissa. En sa faç empolvada semblava dur-hi, estergides, un munt d’històries de llibertinatge; sos llavis petits, desperfilats per innumerables besades, aixafats per la continuada impressió d’altres llavis sedents i lúbrics, se contreien amb expressió lassa; i son nasset delicat i elàstic de badius impetuosos semblava rastrejar de continu sentors de luxúria.

[...]Les celles, sota les quals brillava el foc verdós de les nines descarades, s’ajuntaven sovint amb un gest repulsiu d’immensa tossuderia.

Una terrible cabellera rossa, crespa i onejanta com les flames d’un foguera, moria en sa nuca, on passaven a cada instant esgarrifances magnètiques.

[...]venia abillada com una núbia; el negre fai li donava esveltesa, sota les faldilles, les anques inquietes frisaven amb nova voluptuositat; dins la brusa el pit s’aixecava impacient, contorbat.