dijous, 2 de març de 2017

RECITAL POÈTIC D'EMILIANO VALDEOLIVAS

El passat dimecres 22 de febrer els alumnes de 4t d’ESO van assistir al recital poètic que Emiliano Valdeolivas va fer al teatre del nostre institut. Va ser un passeig pels principals autors de la lírica castellana, des de l’Edat Mitjana a la poesia del segle XX.

L’alumne Arnau Lleixà ens n’explica les seves impresssions.

En Juli em va dir: “la veu més potent que he escoltat mai”. Pocs minuts després constatava amb fermesa aquestes paraules. No m’agradaria utilitzar un tòpic dient que Emiliano Valdeolivas ens va dur a conèixer les cançons de gesta i les grans obres de la literatura espanyola o que ens va dur a una altre època ja que, de fet, no ho va fer. El que va fer va ser més complicat i més meravellós.: va dur la literatura i una altra època a nosaltres, un públic adolescent difícil de persuadir.


Emiliano Valdeolivas és un filòleg i professor de llengua espanyola nascut a Madrid l’any 1958. És també un cantautor que fa una gran feina en la divulgació de la poesia cantada fins a tal punt que se’l considera el «joglar del segle XXI». El seu sentit de l’humor i el seu do per acostar-se a qualsevol tipus d’espectador van treballar conjuntament per servir-nos petites porcions d’unes obres exquisides com «La doncella guerrera», «El Cantar del Mio Cid» o la seva «Cantología de la Poesía española», que inclou autors com Fray Luis de León, Francisco de Quevedo, Gil de Biedma o Francisco de Quevedo.


Entre mig de cada fragment recitat, Valdeolivas va aprofitar per crear un context històric al nostre voltant. Ho va fer de manera breu, sense detalls, de tal manera que tothom pogués afegir la seva pròpia pinzellada d’imaginació. Els seus coneixements musicals, els quals va demostrar acompanyant la seva veu vibrant amb uns acords de guitarra fets per ell mateix, van animar als alumnes de 4t que vam assistir a la seva actuació al teatre Ignasi Bonnín, a la vegada que amenitzava i jugava amb cada una de les paraules. Inicialment un xic distants, ens vam anar acostant a la seva proposta lírica creada amb gran seducció per acabar cantant algunes tonades juntament amb ell i acompanyant-les amb picades de mans al compàs.


Crec que no sóc l’únic que troba fascinant el mètode que Valdeolivas va emprar per aconseguir que tots acabéssim entenent la literatura com un art que no té temps, que no té moment, que sempre pot ser entesa per tothom i que sempre pot transmetre un sentiment a tothom. Vaig preguntar si després que ell recités tots els fragments que volia narrar-nos hi hauria un torn de preguntes obert. Doncs bé, la reflexió que em va fer un company després que em diguessin que no va ser la següent: «Ell ens ve a recitar art, no vol que veiem els seus versos com una cosa acadèmica i avaluable. Vol que els entenguem, que n’analitzem el sentit i que els gaudim».