dimarts, 7 de març de 2017

EXPOSICIÓ "LA MORT"

Des de fa uns dies podem contemplar l’exposició “La Mort” a la Rambla de l’Institut. Aquesta exposició s’ha preparat des d’Història de l’Art de 2n de batxillerat. L’alumna Laia Calvet ens en fa una presentació, i us en reproduïm un exemple.

Aquesta exposició mostra un conjunt d’obres que tenen com a tema principal la mort. Cadascuna d’elles pertany a un període històric diferent i, ordenades cronològicament, mostren com ha evolucionat la interpretació de la mort. L’ésser humà, des dels anys més remots fins al dia d’avui, ha estat ofuscat per la idea de la mort. De fet, la incertesa que produeix la mort, i el fet que és la causa per la qual deixem de viure, ha commogut moltes civilitzacions i artistes fins esdevenir un tema primordial de representació artística.

La percepció de la mort ha estat considerablement influenciada per l’època. D’una banda, des de les civilitzacions més antigues fins aproximadament el Neoclassicisme del segle XVIII, la mort ha estat entesa sobretot des d’un vessant religiós. Així per exemple, en la cultura egípcia, es feien obres pictòriques, escultòriques i arquitectòniques per commemorar els déus i ajudar el difunt en el seu camí cap a una nova vida. Un altre exemple que trobem a l’antiguitat són els sarcòfags romans. D’altra banda, des del Neoclassicisme fins a l’actualitat, l’art deixa en un segon terme la religió en les representacions, per esdevenir una via d’expressió. Encara existeixen obres religioses, perquè la religió cristiana té un paper important, però també forma part d’aquesta etapa l’ateisme i, per tant, es comencen a fer representacions que expressen la mort des d’una perspectiva que no és religiosa, com per exemple les guerres, que eren la causa de grans mortaldats. Aquest era el motiu principal de mort representat en el Romanticisme, el Realisme o el Cubisme.

A més, cal tenir en compte que l’art sempre ha estat una via de manifestació social i que les preocupacions que pugui tenir la societat esdevenen una raó de pes per ser representades artísticament. Així doncs, la mort ha estat sempre el principal amoïnament de l’home i per aquest motiu ha estat un dels temes més representats en el món de l’art. La mort es mostra com una angoixa profunda, agonia, sofriment i sobretot preocupació. Tots aquests sentiments tan turbulents han quedat plasmats en obres obscures i misterioses que han seguit la tendència del seu estil corresponent.


Autor: Epígon
Títol: “Gàlata moribund”
Data: 230 a.C.
Estil: grec hel·lenístic
Tècnica: tallat i polit (la còpia de marbre)
Material: còpia romana de marbre d’un original fet de bronze
Mida: 93x187 cm.
Localització: Museus Capitolins (Roma)
Explicació: l’escultura de marbre del Gàlata moribund va ser trobada als jardins de la Vil·la Ludovisi, a Roma, juntament amb una altra escultura de marbre anomenada “Gàlata Ludovisi”. Es creu que l’autor de l’escultura original va ser Epígon tot i que no es pot afirmar amb seguretat. El Gàlata moribund va ser realitzat per commemorar una important batalla on els gàlates van ser derrotats pels aliats de Pèrgam.

L’escultura, dotada d’un gran realisme, ens mostra una escena que representa un guerrer gàlata moments abans de morir. Podem observar que es va representar el gàlata completament nu, mostrant un cos anatòmicament perfecte i idealitzat, i amb només una torca (tipus de collar rígid i rodó obert per darrere utilitzat pel poble gàlata) al voltant del coll. Està estès a terra, sobre el seu escut, amb una cama estirada i l’altra flexionada i s’aguanta només amb el braç dret. La seva espasa trencada sota el braç dret ens informa del seu caràcter guerrer. Partint dels trets del cap, podem identificar la persona representada com un membre del poble gàlata, pel cabell i el bigoti. La ferida sagnant que el gàlata té entre les costelles del costat dret i el seu rostre serè mirant cap a baix ens transmet un sentiment de debilitat i resignació davant la batalla perduda i la mort imminent.

El Gàlata moribund és d’estil grec hel·lenístic. El període hel·lenístic es diferencia del clàssic perquè apareixen nous temes com el patiment, el dolor i la mort, que no es representaven en el període clàssic. Durant el període hel·lenístic els artistes deixen enrere els ideals de bellesa clàssica i comencen a realitzar obres on domina l’expressivitat i el dolor. Tot i que l’escultura del Gàlata Moribund no està dotada d’una gran expressivitat, sí que podem reconèixer una certa debilitat en el personatge i el sentiment de resignació que ens transmet. En aquesta escultura podem distingir característiques d’aquesta època en la voluntat de capturar aquest instant abans de la mort i en el fet que és una representació molt més realista comparant-ho amb les escultures del període clàssic. Cal tenir en compte que la funció de l’obra és també propagandística, a més de commemorativa. El fet que fos realitzat pels vencedors, els aliats de Pèrgam, i que aquests representessin també l’honor i el valor dels seus enemics vençuts, afegeix mèrit a la victòria del rei Àtal I de Pèrgam.

L’escultura va despertar molta admiració quan va ser descoberta al s. XVII i se’n van fer nombroses còpies. Reis, estudiosos i terratinents rics encarregaven reproduccions d’aquesta escultura. Actualment podem trobar-ne diverses còpies, com per exemple la de Wiltshire o la que es troba a Brigg. L’escultura del Gàlata moribund va ser requisada per Napoleó Bonaparte el 1797 i portada a París, però va ser retornada a Roma el 1815 i actualment està exposada als Museus Capitolins.

Irene Pujolar
Alumna de 2n de batxillerat