dimarts, 21 de febrer del 2017

RECORDEM... EL PARC NATURAL DE LA GARROTXA

Tot i que ja han passat unes quantes setmanes, sempre va bé recordar les activitats fetes, i més si és amb el text d’un alumne.

A les darreries de novembre, els alumnes de Biologia i Geologia no érem del tot conscients de que el nostre destí, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Però el que no ens imaginàvem, era que el seu valor geològic li proporcionava aquest excepcional paisatge del que vam gaudir. Tot això ho dec a la nostra ruta didàctica, on  a  part  de  ser-nos  exposats  els  indrets,  se’ns  explicaven continguts sobre vulcanologia.

En Roger, a la dreta, en primer pla

Abans d’arribar però, les nostres docents ja ens havia informat i format en el camp de la geologia que s’especialitza en les erupcions i el magma. Amb anterioritat a la sortida, ja havíem après certs contingut introductoris: tipus de volcans, de quines maneres poden entrar en erupció, com es comporta la lava…

Vam arribar al parc natural i tot just asseguts en una esplanada, vam començar, amb mapes i exercicis, a localitzar els volcans i a treballar les seves característiques. Ens vam informar sobre la seva edat geològica, la seva activitat prèvia, dades de l’activitat minera… Seguidament, els nostres respectius guies ens van portar a la  reserva natural del Croscat, al peu d’aquest puig seccionat en graderies que fa més de deu-mil anys escopia foc i cendres. Allà vam reflexionar i aprendre sobre com afecten els fenòmens vulcanològics en el sòl i en el tipus de roca. Vam estudiar l’aspecte de dues modalitats de greda, i vam veure que la intensitat de l’erupció determina sovint la mida i la coloració del paisatge geològic. També vam analitzar a fons el cas del Croscat, víctima d’explotació minera i altres detraccions ambientals fins als anys vuitanta.


La nostra última activitat la vam realitzar a la conca del riu Fluvià, entre Castellfollit de la Roca i St. Joan les Fonts. Allà vam observar com avancen, se solidifiquen i interactuen amb el medi les colades de lava. Ja estàvem impressionats per la gràcia del parc, però aquell paratge ens va deixar bocabadats. És curiosa i vistosa la forma en què està disposat el terreny i com conjuga amb el riu… és difícil descriure-ho, un lloc que s’ha de veure.

Vam sortir de la Garrotxa amb noves experiències al damunt, i més coneixements al cap. Durant unes quantes hores vam treballar les matèries de l’excursió, però l’estudi sobre el paper no es pot comparar amb estar-hi i sentir els volcans al teu costat. És ben cert que les excursions són un recurs didàctic boníssim, tot i que molts cops és l’economia la que ens les nega.
Roger Castellanos  
Alumne de 4t d’ESO