diumenge, 24 d’abril del 2016

QUÈ REPRESENTEN LES IMATGES?

L’11 de març, la Paula Sumber i la Marta Perxés, totes dues alumnes de 2n de Batxillerat, van guanyar, respectivament, el premi del vot popular i un accèssit en el concurs de Fotografia de la Societat Catalana de Física. Ara us adjuntem les fotografies i les dues autores ens n'expliquen el seu significat.


Aquesta fotografia mostra els fenòmens de la refracció i la reflexió en el cas de la llum, mitjançant la incidència d’un feix de làser verd a través d’un envàs de vidre ple d’aigua.

Quan el làser travessa per primera vegada el vidre, no segueix una trajectòria recta sinó que canvia de direcció. Això succeeix perquè quan la llum passa d’un mitjà transparent a un altre, es produeix un canvi en la seva direcció a causa de la distinta velocitat de propagació que té la llum en els diferents medis. Aquest fenomen s’anomena refracció.

Seguidament, el làser es dirigeix a la superfície de l’aigua, i en comptes de travessar-la, es reflecteix, com si fos un mirall. Aquest fenomen s’anomena reflexió total, i passa quan l’angle d’incidència  és major a un angle límit, que depèn de cada substància. Aquest fenomen només té lloc a les superfícies de separació de dos medis transparents on la velocitat de la llum és inferior en el primer medi que en el segon.

Generalment, quan la llum arriba a la superfície de separació entre els dos medis es produeixen simultàniament la reflexió i la refracció.  Ho podem veure a la sortida del làser del envàs, en què no només una part del feix làser surt a fora, sinó que també l’altre es reflecteix cap a dins de l’aigua.

Així doncs, en aquesta fotografia es poden veure dos fenòmens òptics molt interessants com són la refracció i la reflexió total de la llum al travessar d’un medi a un altre.

Paula Sumber Lunati



La imatge que exposo no és res més que un focus de llum tipus ull de bou amb bombeta LED del menjador de casa. Emet llum blanca i és un únic focus, però, per què a la imatge es veu multiplicat i de tants colors diferents? Doncs perquè vaig incorporar a la càmera una xarxa de difracció.

Una xarxa de difracció consisteix en un gran nombre d’escletxes igual d’espaiades entre elles i gravades en una superfície plana. Com que les escletxes que la formen són molt petites, quan la llum hi incideix cada una d’elles forma un feix de llum molt difractat. Com que la llum prové del mateix focus, tenim un gran nombre de fonts coherents igual d’espaiades, que a certa distància interfereixen entre elles. 

D’aquesta manera, la imatge no és res més que una demostració del fenomen causat per una xarxa de difracció. La diferència entre les figures que s’acostumen a trobar als llibres de física i la meva imatge és que per fer-la he utilitzat llum blanca, i quan cada longitud d’ona es difracta interfereix formant un sistema de franges diferents, produint així que es separin els colors de la llum blanca.

Com als patrons de difracció, al centre de la imatge que presento hi ha interferències constructives per tots els colors i, per tant, veiem la llum blanca. Quant més ens allunyem d’aquest punt hi ha franges fosques i franges de diferents colors, que cada cop se separen més.

Marta Perxés Perich
Alumna de 2n de Batxillerat