L’Anna Valls va arribar a l’Institut “Jaume Vicens Vives”
l’any 80 quan feia poc que l’assignatura de
llengua i la literatura Catalana s’havia incorporat als plans d’estudis
del nostre país..
L’Anna havia estudiat
Magisteri a l’Escola de Magisteri a Girona però no en tenia prou: el seu desig
era fer la llicenciatura en Filologia Catalana. Va traslladar-se a Barcelona i
va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de
Barcelona. Eren els anys en què la
demanda social per a l’ensenyament del català era tan forta que Òmnium Cultural
i molts ajuntaments es van posar d’acord per a introduir l’ensenyament del
català a les escoles. Va ser l’oportunitat que l’Anna comencés la seva
experiència didàctica – també calia guanyar algunes pessetes, és clar- . Al
matí, alumna a la Universitat, a la tarda mestra de català a Cornellà del
Llobregat. Del centre de la ciutat a una barriada deixada de la mà de Déu. Els
alumnes, de famílies immigrants, corrent pel carrer, fent campana quan volien,
fent gamberrades per passar l’estona i tirant pedres a aquella professora jove
i ben vestida que els anava a ensenyar una cosa que els devia sonar a urdú,
xinès o , amb una mica de sort, polonès.
Però les coses canvien i a
vegades es passa d’un extrem a l’altre. L’Anna va acabar la carrera i va trobar
feina a l’Escola Aula, a la zona alta de Barcelona, una escola de prestigi
fundada per la burgesia catalana. Ella hi arribava amb bus i els alumnes amb
taxi o amb cotxe i xofer. Amb poc temps
va conèixer dues cares oposades del
nostre país, tant culturalment com econòmicament. Un bon aprenentatge que li va
donar una visió molt real del nostre país i que li va permetre aprendre i posar
en pràctica allò que als professors no ens ensenya ningú: pedagogia i capacitat
de transmetre coneixements i valors.
 |
| L'Anna Valls durant la seva jubilació. Foto: Jordi Xargay |
Durant 10 anys ha estat un
puntal del Batxillerat Internacional. Excepte la tutoria, mai no ha volgut
ocupar càrrecs de direcció. Ha preferit el treball discret.
L’Anna ha dedicat moltes
hores de la seva vida al nostre centre i als alumnes. Moltes hores de classe,
naturalment, però també moltes hores de preparació de classes, d’entrevistes,
de reunions, de correcció, de tracte diari amb els companys i amb els alumnes.
Tots hem constatat la seva simpatia, saviesa i discreció.
Rafel
Mas, catedràtic jubilat de Llengua i literatura catalanes de l'Institut
