dilluns, 27 d’abril del 2015

REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR A 3r D'ESO

Dins les xerrades de Tutoria, aquests últims dies els diferents grups de 3r d’ESO estan aprenent a com reaccionar quan una persona queda inconscient al carrer i, concretament, a fer la reanimació cardiopulmonar.

El dimarts 14 d’abril, els alumnes de 3r B d’ESO vam aprendre el protocol que hem de seguir si algun cop trobem algú que estigui patint una parada cardíaca. Van venir unes infermeres del CAP de Sta. Clara a fer-nos una explicació teòrica i pràctica sobre aquest tema.

Què hem de fer quan ens trobem una persona inconscient al carrer? Això és el que vam aprendre:

Primer ens hi aproximarem i comprovarem el seu estat de consciència, li farem un suau sacseig (suau per no causar-li lesions medul·lars). Si respon el col·locarem en posició fetal per tal que si vomita no s’ofegui amb el seu propi vòmit. Després trucarem al telèfon d’emergències 112, ells s’asseguraran que estigui bé. Si en canvi no respongués, hauríem de fer un crit demanant ajuda ja que sols no ho podrem fer bé i demanarem que truquin al 112. Caldria assegurar-nos que respira, primer obrint la via aèria per assegurar-nos que no està obstruïda (si veiem que hi ha alguna cosa l’hem de treure) seguidament ens fixarem en el so de la respiració, l’al·lè, i el moviment de l’abdomen. Si no respira començarem a fer el massatge, la persona que ens estigui ajudant buscarà si hi ha algun desfibril·lador prop. S’avaluarà la situació i es decidirà si val la pena anar-hi (potser queda molt lluny o no es sap on n’hi ha un). En cas que s’utilitzi el desfibril·lador, aquest ja ens donarà les instruccions necessàries.


La reanimació cardiopulmonar
Ens posarem al costat del “pacient”, que estarà panxa en l’aire. Separarem una mica les cames i ens hi aproparem, després posarem les mans al seu pit. Haurem de deixar anar tot el nostre pes sobre el seu pit. És molt important no fer el moviment amb els braços, els braços hauran d’estar ben rectes. Hem de procurar no fer salts sobre el “pacient”. Ho farem a 100 pulsacions per minut. (podem pensar amb el ritme de “Macarena”). Cada pulsació serà un cop. Comptarem fins a 30, quan arribem a 25 contarem en veu alta. Si algú ens està ajudant sabrà que ha de preparar-se per fer el conegut “boca a boca”. Tirarem suaument el cap enrere i li taparem el nas perquè l’aire arribi als pulmons i no surti pel nas ni tampoc passi per l’esòfag en comptes de la tràquea. Deixarem anar 2 cops l’aire i tornarem amb el massatge.


Ho haurem de fer seguidament, sense parar. No deixarem de fer-ho fins que es desperti, si no ho fa hem d’aguantar fins que arribi l’ambulància. Després de fer-ho uns 45 minuts, si no ha reaccionat podrem perdre les esperances, però no abans.


Recorda
Si tens por de fer-li mal, no et preocupis. Més val intentar-ho, com a molt li podem trencar alguna costella. Però segurament preferirà viure amb una costella trencada a una mort intacta.

Pot ser que et faci cosa apropar-te a un desconegut, però has de pensar que aquest desconegut que és per a tu és el mateix desconegut que pot ser la teva mare, pare o germà o germana. Per això, atén-lo, t’ho agrairà.

Ariana García i Noa Aymamí

3r d’ESO B