dijous, 30 de gener de 2014

DIA DE LA PAU

símbol de la pau

Conegut també com el Dia Mundial o Internacional de la no violència i la Pau, se celebra el 30 de gener en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. 

Les escoles celebren el DENIP amb diferents actes. Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són:



    
símbol de la pau

  • Conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món.
  • Saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de manera tranquil·la, clara i ordenada.






TUTORIA 1r ESO
Els alumnes de primer d'ESO han buscat i retallat imatges de la guerra i les han enganxat en un mural de grans dimensions que s'ha col·locat a la rambla Dolors Condom. Posteriorment han dibuixat i retallat coloms que simbolitzen la pau i els han superposat a les imatges de guerra com a mostra que és possible que l'home acabi amb la violència.



VISITA GUIADA: LA PEDRERA I MNAC


Dimecres dia  29 de gener els alumnes de 2n de Batxillerat que segueixen la matèria d’Història  de l’Art van realitzar la visita que s’acostuma a fer cada any a la Pedrera i al MNAC. Aquesta  vegada era l’última sortida extraescolar de la professora Rosa Maria Martínez , que tan sols uns pocs dies després s’acomiadaria  de  nosaltres  per a entrar en una nova etapa: la postlaboral.

Com sempre la visita va ser molt agradable i molt entenedora, malgrat van coincidir amb les obres de restauració de la façana i per tant vàrem haver de conformar-nos a veure-la tapada.

Al MNAC, després de complir amb l’objectiu d’estudiar exhaustivament les obres que entren a Selectivitat vàrem poder gaudir d’una agradable novetat: la possibilitat de pujar a la terrassa i  contemplar des d’allà les increïbles vistes de la ciutat de Barcelona.  L’alumna Georgina Torrado de 2nC va fer alguna foto que es transformaria en un simpàtic record per a la nostra companya Rosa.

Text: ISABEL SALVO (Professora de Socials)


NELSON MANDELA



By LAURA BOYER, ANNA SELLABONA i NIL TRIAS (3ESO C)




Nelson Mandela has always been considered a hero. Everything that was promising in South Africa was related with him. Nelson Mandela died the 5th December of 2013, and had a Nobel Peace Prize.

 When he was in prison, there was a poem that made him be strong while being there. That poem is Invictus, by William Ernest Henley. It reflects the feelings that he had when being in prison, where he spent 27 years.

The writer was not wellknown, and this is his most famous poem. He was Robert Louis Stevensons’ friend, and the character of Long John Silver in the Treasure’s Island was inspired in him.

Nelson Mandela got married three times, and had six sons. He had twenty grandsons and an increasing number of greatgrandsons.

He got retired of the politics life at the age of 81, and started fighting against the AIDS. He lost a son because of this disease.

He loved classical music, specially Händel and Tchaikovsky. He’s really admired in South Africa, and people call him by his clan name: Madiba.

Nelson Mandela went to prison for defending black people rights, and became a worldwide known person for that. He also fought for many good causes, and people knew him as the most important black leader of South Africa.

He played Malcolm X role in the film Malcolm X, by Spike Lee, and three films have been made about different parts of his life.




CONCURS MATEMÀTIC ESPRINT (2n CICLE ESO)

El 29 de gener es va celebrar la vint-i-dosena edició de l'Esprint per a alumnes de 3r i 4t d’ESO, un concurs matemàtic en què els participants han de resoldre per equips diferents problemes el més ràpidament possible. Aquest any hi han participat 68 centres i 1321 alumnes del País Valencià i Catalunya.
 
Els dos equips guanyadors han resolt tots els problemes correctament en 44 minuts. L'institut Jaume Vicens Vives enguany ha estat un dels set centres que ha acabat els problemes en menys d’una hora.
El proper 12 i 26 de febrer se celebraran les edicions de 1r i 2n de Batxillerat i 1r i 2n d’ESO on esperem tenir resultats tan o més bons que els que hem obtingut en aquesta primera prova.
Text: ÒSCAR BOYLE (4ESO C) 

dimecres, 29 de gener de 2014

ENS DEIXA NELSON MANDELA (SOCIALS)

Aquests murals que trobem a la rambla Dolors Condom han estat realitzats pels alumnes de 1r A i B d'ESO i de 4t C de la professora Àngels Vallverdú com a homenatge a la figura de Nelson Mandela amb motiu del seu traspàs. Formen part d'un projecte ampli sobre el personatge que s'ha treballat a les aules.









NELSON MANDELA

Nelson Mandela va néixer Mvezno, Unió de Sud-àfrica el 18 de juliol de 1918, va ser un polític Sud-àfrica, un dels líders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític de l’apartheid i va arribar a ser el president de la República de Sud-àfrica. 


Nelson Mandela es va filiar al congrés nacional africà, es va fer advocat i va participar en la lluita no violenta contra les lleis de l’apartheid. Mandela va fundar i dirigir la branca militar l’ANC. Després de 27 anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i va defensar la reconcilació i la negociació amb el govern del president Federic de Clerk. 

Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconcilació nacional però deixant una mica de banda la lluita contra la SIDA, molt present a Sud-àfrica. Després d’un únic mandat als 81 anys es retirà de la vida política activa. Va estar casat tres vegades al llarg de la seva vida amb dues dones de les quals tingué un total de sis fills. Era un apassionat de la música clàssica d'autors com Georg Händel.


Text: TATIANA CHALACO i LORENA DOMÍNGUEZ (3ESO D) 
Informació extreta d'Internet (diversos)

divendres, 24 de gener de 2014

TOMÀS MOLINA. LA FOSSA DEL TEMPS, CLIMA I DESENVOLUPAMENT

El 23 de gener del 2014 l’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències del JVV vam anar al CaixaForum de Girona a escoltar una conferència, part d’un cicle de conferències que es fa arreu de Catalunya, anomenat “Trobades amb Comprimís”. El conferenciant era, ni més ni menys, en Tomàs Molina, l’home del temps de TV3. Tot el que ens va explicar es podria dividir en 4 parts amb diferents temàtiques.

El conferenciat començà amb la faceta més “dura” de la ponència donant exemples de desastres mortals d'arreu del món i mostrant el nombre de víctimes: els gràfics evidenciaven centenars de milers de morts. Molina volia que participéssim trobant el nexe entre els països, el nombre de morts... La idea principal d’aquesta primera part va ser que avui en dia, els desastres naturals són importants, sobretot els que afecten els països on viu més gent, i alhora no tenen tants recursos, i poden ser altament mortals. El que fa la meteorologia és ajudar les persones a prevenir i actuar davant d’aquests desastres a vegades tan greus. La meteorologia és una cooperació entre molta gent, fins i tot en els temps de guerra. Per il·lustrar això, ens mostrà diverses fotografies.

El segon bloc de la conferència tractà sobre la part més tècnica de la meteorologia en si, els mètodes. Les variables (vent, temperatura i humitat) són claus per poder pronosticar el temps mitjançant unes equacions. Ara bé, si una persona comet un error amb la previsió, aquest error es multiplica. Sempre hi ha alguna dificultat per a predir el futur, però tot i això es fan estimacions. I aquestes estimacions són les que ens permeten veure el canvi climàtic. A més de la part tècnica, els exemples d'imatges o l’exemple de la fosa del casquet polar àrtic van ser aclaridors per mostrar una situació real, de què tant hem sentit a parlar.

I al tercer bloc, en Tomàs Molina ens insistí en la feina de col·laboració amb una sèrie de passos: pronosticar, comunicar i saber què cal fer. Aquests 3 passos són la clau de la meteorologia ja que permeten que aquesta ciència estigui al servei de la gent. Un exemple de cooperació podria ser l'actuació davant d'un tsunami.

Finalment, el torn de preguntes. Tot i ser la part menys rigorosa científicament, va ser la més divertida i amena. Vam parlar del món de la televisió, de detalls de la conferència, del canvi climàtic... La conferència plantejava un aspecte de la meteorologia més humà, més proper a les persones. I el ponent, un personatge tan mediàtic, resultà divertit i actiu fent participar el públic: Va ser la clau per fer aquesta conferència amena i interessant.

Text: LUCA PANESCU (1BAT A)


dijous, 23 de gener de 2014

ELS OBJECTES PARLEN A CaixaForum (3ESO)

El passat dimecres 22 de gener, els alumnes de 3r D i alguns alumnes de l’aula d’acollida, acompanyats dels professors Dolors Falgàs, Antònia Vilaplana i Dani Bartomeu, van anar a visitar l’exposició “Els objectes parlen”. Aquesta exposició, organitzada pel Museo del Prado i la Fundació “La Caixa”, reuneix una selecció de pintures i objectes que van des del segle XVI fins a finals del XIX. El títol fa referència al fet que els objectes que s’hi representen ens parlen de costums i cultures.
Com que abans de la visita l’alumnat ja s’havia informat de quins quadres podrien trobar a l’exposició, cadascú va escollir-ne un per centrar-s’hi amb l’objectiu de poder-ne fer una petita presentació davant de la resta d’alumnes un dia de classe.
 A l’alumnat li va semblar interessant que una exposició com aquella fos itinerant; és a dir, que vagi passant de ciutat en ciutat. També els va sorprendre que quadres tan antics estiguessin tan ben conservats i que reflectissin tan bé els objectes que volien representar. En resum, vam poder gaudir d’una sortida molt interessant a la nostra ciutat.
Text: DANI BARTOMEU (Professor de català)


El dimecres 22 de gener a les 10.15h ens vam reunir tots els alumnes de 3D i alguns alumnes de l’aula d’acollida a la porta del pàrquing i, acompanyats pels professors Dani Bartomeu, Dolors Falgas i Antònia Vilaplana, vam fer una visita al CaixaForum.
Quan vam arribar ens van repartir en dos grups. Els nois i noies de 3rD vam anar a la planta baixa, i els de l’aula d’acollida anaven a la primera planta. Individualment o per parelles havíem d’escollir un quadre i escriure el nom del pintor i fer una mica de resum del quadre per representar-lo a la classe. Al cap d’uns 15 o 20 minuts vam canviar de planta perquè així podríem veure tots els quadres. Finalment, cap a un quart de dotze, hora de l'esbarjo, vam tornar a l’institut.
Text: ANTONIO AMADOR i TATIANA CHALACO (3ESO D)


Els objectes parlen. Col·leccions del Museo del Prado
Luis Egidio Meléndez. <em>Bodegó amb ostres, alls,<br> ous, perol i olla</em>, 1772. Oli sobre tela.<br> © Museo Nacional del Prado
Luis Egidio Meléndez. Bodegó amb ostres, alls,
ous, perol i olla
, 1772. Oli sobre tela.
© Museo Nacional del Prado
Els objectes que ens envolten i que fem servir de manera natural, automàticament o conscientment, formen una part essencial de la nostra vida. Necessitem vestir-nos, alimentar-nos, desenvolupar una feina, gaudir de les aficions, i els objectes són indispensables per a aquestes comeses.
"Els objectes parlen", títol d'aquesta exposició organitzada pel Museo Nacional del Prado i la Fundació "la Caixa", reuneix una selecció de pintures i objectes de les escoles principals del museu –espanyola, flamenca, italiana i francesa– dins d'un marc cronològic que va des del segle XVI fins a finals del XIX. Les pintures i els objectes que s'hi representen ens parlen de costums i cultures, evoquen imatges, suggereixen idees i permeten establir relacions entre conceptes ben diversos.
L'exposició s'articula al voltant de quatre seccions temàtiques: La clau està en l'objecteEls objectes ens retratenUn missatge amagat i El Col·leccionisme. Per què col·leccionem coses? Pel desig d'acumular béns i propietats o pel gust de contemplar-les?
Molts objectes perden en un moment determinat el seu caràcter utilitari i es converteixen en objectes d'exposició, ja sigui per la seva bellesa intrínseca o per la seva pròpia història, pel seu poder evocador. El propi Museo Nacional del Prado és, en bona part, resultat de l'afany col·leccionista dels monarques espanyols –Habsburgs i Borbons– i d'altres destacats col·leccionistes i mecenes. Gràcies a ells, et convidem a parlar amb els objectes!

dimecres, 22 de gener de 2014

THE EYP EXPERIENCE


The last 2nd December, 2013, I took part in an international EYP session, which I reckon I can describe as the most exciting experience I’ve had in my entire life.


I am totally concerned about the fact that people don’t understand me when I try to tell them about the EYP, so let me just start from the beginning; the EYP is a large European-scale organization which is founded, mainly, by the EP (European Parliament). It basically tries to encourage the European spirit between the European youth, by means of the so-called “sessions”, which try to represent what is done in the European Parliament translating it into some sort of a general assembly. The process begins at a regional scale in each country of the Union, involving, at first, groups of students from different high schools, formed by six or seven members. They take part in the “General Assembly Day” preparing a speech that tries to defend a resolution, and also by preparing an attack speech for the resolutions of each group. These resolutions always regard at European level problems and solutions, and in the debate they are discussed, and approved or passed. Of course, the GA day’s official languages are English and French.

The next step is the National Session. A jury (coming from the EYP organization of each State) selects three schools from every single Regional Session which is held in every State, and they take part in a four-day session in which they basically develop their resolutions, working harder on them than in the regional session, but with the same aim, which is to participate in a General Assembly day.

We (my too partners and I) were probably lucky that we were chosen from the 24 schools who participated in Bilbao to take part in an international session. This session was held in Essen, Germany, a very cold and apparently odd city (directly meaning not charming) very near Dortmund and Düsseldorf, which shapes with them a region called the “Rheinland”, the main power station of Europe. The main topic of the session was “Young Energy for Europe”, and it was the third of a series of three sessions which focused in the same energy themes (Istanbul, The Hague, Essen). We were around a hundred people from anywhere in Europe you could imagine: there was people from the UK, France, Spain, Norway, Sweden, Finland, Latvia, Poland, Germany, Switzerland, Macedonia, Greece, Italy, Austria, Ukraine, Albania, Kosovo, and many more. We lived together in a youth hostel in, literally, the middle of the wood. It was really exciting, because you came to know people from all around Europe: as we were organized in Committees (every Committee worked on a subject, always related to energy, and developed the resolution to be discussed and approved or passed in the General Assembly Day), and they try not to make people from the same country coincide in the same Committee, we had the chance to make friends and discuss and interact with them in English, and I particularly saw how my English improved only by listening to some people in the Debates we had.

But the EYP International Session was half working hard, half having great lots of fun; I think it was nice to have half of the time to do teambuilding (which consists in the improving, by your group tutor (your “Chairperson”, which helps you and organizes your work when preparing the Resolutions), of the behaviors and ways of intercommunication between the members of your group: which means, playing cooperative games all the time. We also had lots of parties at night, so we came to know each other very well and it was possible, at the end, to feel comfortable between people whose face you wouldn’t have recognized if they had just passed you by in a supermarket a week before. And I found that really positive; I take a very beautiful souvenir from Essen’2013, and I must say it is mostly because of the organization of EYP.

LLUC SOLÉS (1BATX A)

ASSETJAMENT (BULLYING)

El passat dimarts 21 de gener a l'hora de tutoria, el psicòleg Ernest Luz va venir a l'aula de 3r C a fer una xerrada sobre l'assetjament escolar. Ens va explicar que l'assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbalment, o procedint a l'exclusió social.

Si es pateix algun d'aquest problemes a l'institut escolar es recomana explicar-ho, evitar llocs apartats i intentar no anar mai sol.

Text: POL PLANAS (3ESO C)

diumenge, 19 de gener de 2014

ENTREVISTA A TONI CRUANYES (FRANCOFONIA 2ESO)




La Francofonia és una organització internacional creada el 1970 i representa els països i regions que tenen la llengua francesa com a primera llengua, on hi és habitual o també on hi ha una notable vinculació amb la cultura francesa.

Comprèn 57 estats membres –tres com a associats, com és el cas d’Andorra– i vint observadors. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura franceses, intensificant la cooperació entre els seus membres. L'any 2005 el govern de la Generalitat de Catalunya, per iniciativa del Molt Honorable President Pasqual Maragall, va sol·licitar-ne l'ingrés.  Actualment, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) recomana que, en cas d'independència, Catalunya s'incorpori a la francofonia, "per proximitat i tradició, pel fet que la comunitat francòfona de nacionalitat francesa o de països africans a Catalunya és molt nombrosa –un 15 per cent de la població catalana parla francès– o pels interessos derivats dels intensos intercanvis comercials, podria ser desitjable que Catalunya s'incorporés a la Organització Internacional de la Francofonia", expliquen.

Toni Cruanyes és periodista. Fa dos mesos, quan li vàrem fer l'entrevista, treballava com a corresponsal de TV3 a París (França). Actualment, és el presentador del TN de TV3.  En aquesta entrevista ens parla de la Francofonia i de la seva feina de corresponsal.

-Què és la Francofonia? Per què es va crear? La Francofonia es va crear perquè els països de parla francesa mantinguessin uns lligams culturals quan França va deixar de ser la potència colonial que imposava les seves lleis a regions d'arreu del planeta. Els anglesos van crear la Commonwealth, i els francesos -a banda de la relació bilateral privilegiada que mantenen amb les seves antigues colònies, especialment a l'Àfrica- van crear aquesta estructura cultural que pretén que hi hagi més cooperació entre ells.

-La gent sap què és la Francofonia? A França tothom sap què és la Francofonia. I no és que la gent pensi que s'hi viu millor que en altres llocs, però sí se senten molt orgullosos del seu passat vinculat a la cultura, la filosofia i la llengua francesa.

-Quina diferència hi ha entre els països que són francòfons i el que no?La diferència bàsica és que als països francòfons es parla francès ;-) Els països de l'OIF mantenen lligams culturals.
- Amb quina paraula definiries França? Orgull.
-Amb quina paraula definiria la seva feina? Responsabilitat.
-Fent de periodista, on se sent més a gust, a França o bé en algun altre país? França és un país interessantíssim per viure-hi com a corresponsal. Però potser els països anglosaxons tenen un caràcter més pràctic i les coses acaben sent més fàcils.
-La gent de França sap qui és, vostè? No, només els meus amics i els meus companys de professió. Com que també col·laboro amb un programa de la televisió francesa (al canal de 24 Hores de la televisió pública) potser hi ha algú que em coneix. Però, normalment, si algú m'atura al carrer és algun català que em reconeix de veure'm per TV3.
-Per què va decidir ser corresponsal? Perquè m'agrada molt viatjar, i també m'agrada molt escriure. És la millor manera de poder fer les dues coses!
-Com és la vida del periodista? És molt gratificant. Vius moments històrics des dels llocs on hi ha els protagonistes. Però també és una mica sacrificat. Es treballa tant de dilluns a divendres com els caps de setmana.
-Què se sent al estar davant d'una càmera sabent que et veuen milers de persones? Al principi, nervis. Ara sento que tinc la responsabilitat d'explicar-me bé perquè m'entenguin. Però m'he acostumat a estar davant d'una càmera.
-Des de França, com es veu el futur de Catalunya? A França, es pensen que són el melic del món i Catalunya no forma part del seu imaginari. Ells ens veuen com una part d'Espanya i, ara mateix, Espanya és una marca molt desacreditada.
-;) Viu de veritat a França o li posen un fons de la Torre Eiffel? ;) Hahahaha!!!!! Us asseguro que el fred que passo quan haig de fer directes o cròniques des de davant de la Torre Eiffel és molt real!
Entrevista realitzada per: Anna Meléndez, Olívia Pensato, Carla Rufí i Anna Tetilla (2ESO) 


divendres, 17 de gener de 2014

TEATRO (1 BACHILLERATO)


LA CELESTINA, Fernando de Rojas
El día 15 de enero de 2014, los alumnos de primero de bachillerato participamos en una actividad de lengua castellana consistente en asistir a la representación de una adaptación de la obra La Celestina de Fernando de Rojas. La representación tuvo lugar en el teatro municipal de Girona.
La obra, ambientada en la edad media, trata de los amores entre dos nobles, Calisto y Melibea. Calisto, al ver como Melibea le rechaza, contrata la ayuda de una mujer de mala fama, apodada la Celestina, para lograr tener una cita con Melibea y que esta se enamore de él, acción que tendrá trágicas consecuencias.
La representación, de una hora de duración, narra la historia desde el punto de vista de la propia Celestina y de Pármeno, un criado de Calisto, quienes se hallan en el purgatorio condenados a representar y contar la historia de Calisto y Melibea para toda la eternidad.
La puesta en escena era muy austera, con solo una mesa de escenarios y dos actores. También destacaba el hecho que la obra está escrita en castellano antiguo.
Finalmente, una vez terminada la representación, los actores y el director de escena iniciaron un coloquio, acompañado de una ronda de preguntas y respuestas con el público, en el cual los actores explicaron desde hechos relacionados con la obra hasta detalles más referentes a la profesión de actor de teatro y a cómo se ensayó y se preparó la obra.
Texto:ANDREU SABATER (1BAT A)

dijous, 16 de gener de 2014

LA CELESTINA (1BAT)

El día 15 de enero de 2014, los alumnos de primero de bachillerato participamos en una actividad de lengua castellana consistente en asistir a la representación de una adaptación de la obra La Celestina de Fernando de Rojas.
La representación tuvo lugar en el teatro municipal de Girona. La obra, ambientada en la edad media, trata de los amores entre dos nobles, Calisto y Melibea. Calisto, al ver como Melibea le rechaza, contrata la ayuda de una mujer de mala fama, apodada la Celestina, para lograr tener una cita con Melibea y que esta se enamore de él, acción que tendrá trágicas consecuencias.

La representación, de una hora de duración, narra la historia desde el punto de vista de la propia Celestina y de Pármeno, un criado de Calisto, quienes se hallan en el purgatorio, condenados a representar y contar la historia de Calisto y Melibea toda la eternidad. 
La puesta en escena era muy austera, con solo una mesa y dos actores. También destacaba el hecho que la obra está escrita en castellano antiguo.
Finalmente, una vez terminada la representación, los actores y el director de escena iniciaron un coloquio con el público, en el cual los actores explicaron desde hechos relacionados con la obra hasta detalles referentes a la profesión de actor de teatro y a cómo se ensayó y se preparó la obra.
Texto: ANDREU SABATER (1BAT A)

dimarts, 14 de gener de 2014

SORTIDA A TERRASSA (4ESO)



El passat 8 de gener els alumnes de 4t C i de 4t D d’ESO vam anar a Terrassa a visitar una casa modernista, i el Museu de la Tècnica i Ciència. 

Començàrem per la visita guiada a l’anomenada casa Alegra de Sagrera, ara museu, on hi habitava el burgès industrial de l’època Joaquim de Sagrera amb la seva família. Ens ensenyaren les diferents parts de l'habitatge, que està dividit en dues ales unides per un cos central. En una ala hi residien els propietaris de la casa, aquesta era luxosa i amb molts detalls i pintures, a més, gaudia de llum elèctrica i calefacció. En l’altra ala hi residia el servei, i per això no tenia tantes prestacions. Durant la visita, la guia va anar comentant tots els detalls modernistes que s'hi poden trobar, com ara vitralls, formes corbes, ferro treballat i les arts decoratives en general.

En acabar, vam marxar cap al Museu de la Tècnica i Ciència. Allà visitàrem una antiga fàbrica tèxtil anomenada Vapor Aymerich, Amat i Jover, on vam poder veure les màquines i els processos pels quals es convertia la llana en teixit, l’antiga xemeneia, la màquina de vapor, i vam conèixer les condicions laborals que patien els treballadors del segle XIX, entre d'altres aspectes. Finalment vam dinar a Terrassa i, tot seguit, marxàrem cap a Girona.

Text: PAU GÜELL (4ESO C)

dilluns, 6 de gener de 2014

50a OLIMPÍADA MATEMÀTICA (2BAT)


Atenent a la convocatòria de la Societat Catalana de Matemàtiques, els dies 13  i 14 de desembre de 2013 es va celebrar  la  fase catalana de la 50a Olimpíada Matemàtica, emmarcada en la 55th International Mathematical Olympiad (IMO 2014). El tribunal qualificador, que estava presidit pel Dr. Agustí Reventós (UAB)  va prendre l'acord d'atorgar els premis següents:
Primers premis 
Gerard Orriols Giménez, Aula Escola Europea (Barcelona), 2n de batxillerat
Laura Peña Queralta, Institut Jaume Vicens Vives (Girona), 2n de batxillerat
Eloi Torrents Juste, Aula Escola Europea (Barcelona), 1r de batxillerat

Segons premis
José Andrés Ballester Huesca, Institut Jaume Vicens Vives (Girona), 2n de batxillerat
Josep Maria Gallegos Saliner, Institut Jaume Vicens Vives (Girona), 2n de batxillerat

Pau Mir García, Institut de Sant Quirze (Sant Quirze del Vallès), 2n de batxillerat
                                                
Tercers premis
Jordi Bosch Bosch, Institut Jaume Vicens Vives (Girona), 1r de batxillerat

Carles Domingo Enrich, Escola Pia (Vilanova i la Geltrú), 2n  de batxillerat
Inés Franch López, Aula Escola Europea (Barcelona), 2n de batxillerat

Gerard Orriols, Eloi Torrents, Josep Maria Gallegos, Inés Franch i Carles Domingo ja van obtenir premi el curs anterior, en la fase catalana de la 49a Olimpíada. Hi ha una nota manuscrita a l’acta que diu: “El Tribunal fa constar l’excel·lent i excepcional resolució dels exercicis que ha presentat el concursant Gerard Orriols Giménez.” 

Text: ELISABET SAGUER (Professora de Matemàtiques i directora)