El passat dimarts 23 de setembre els alumnes de 4t d’ESO vam assistir
al teatre Municipal de Girona per veure una representació per a la
conscienciació sobre els accidents de trànsit anomenat “Canvi de marxa”.
Ja ens havien avançat que l'actuació no deixava indiferent ningú. Tots
esperàvem que seria quelcom impactant, però no que ens emocionaria tant.
Dues germanes feien de narradores mitjançant una conversa telefònica
sobre un accident. A partir d'això anaven apareixent diverses persones “real”,
persones que no eren actors explicant fets que havien presenciat o que fins i
tot els havien afectat.
Les tres anècdotes que més em van impactar van ser la d’un bomber, la
d’un noi afectat per un accident de trànsit i, per últim, la d’un pare parlant
sobre la mort del seu fill.
El bomber explicava una història sobre una noia preguntant per la seva
mare morta després d’un accident de trànsit.
També em va afectar molt la història d’un home en cadira de rodes, que
explicava com envejava no poder còrrer darrere dels seus dos fills, com fan els
altres pares.
L’últim en entrar va ser un pare que va explicar la mort del seu fill,
feia 10 anys. Ens va demanar que quan ell se n'anés d’escena no aplaudíssim, i
que rumiéssim sobre tot el que ens havia explicat.
L’espectacle ja havia acabat, i vam tornar cap a l’institut. Gairebé
no es va escoltar cap paraula pel camí, tothom estava bastant trasbalsat.
És sorprenent el que et pot passar en un moment, sense fer res, fins i
tot caminant pel carrer. Qualsevol dia fantàstic pot ser l’últim.
Aleix Comino – 4t d’ESO C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada