El
Vives i el JVVSolidari
L’Institut Jaume Vicens Vives,
l’institut emblemàtic de tota la província de Girona, va néixer
l’any 1841 situat al capdamunt del carrer de la Força i es va
traslladar a l’emplaçament actual l’any 1966. És un centre
d’ensenyament públic de secundària, català, aconfessional i
associat a la UNESCO. Fomenta la tolerància, la pau, la solidaritat,
el civisme, el respecte a les persones i als béns comuns i als
principis democràtics.
El projecte de direcció presentat
el juny de 2012 per l'actual equip directiu preveia uns àmbits per a
la cohesió social i la prevenció de l'abandonament escolar, de
manera que, des de la direcció, es va crear una comissió per a la
convivència, mediació i disciplina que promou
la
prevenció i la resolució de conflictes i impulsa la responsabilitat
personal i la utilitat social, i també es va
coordinar l'atenció a la diversitat i la integració de l'alumnat.
D'aquesta manera va
ser com actuacions concretes i puntuals que realitzaven diversos
professors i alumnes del centre, es van aplegar en el que el curs
2013-1014 s'ha anomenat el JVV Solidari.
El
banc
de llibres
que organitza la recollida de
llibres dels alumnes que no els desitgen guardar, de manera que se’n
puguin aprofitar els alumnes que, per raons diverses, no poden
comprar-los; els acompanyaments
a l'hora del pati per part d'alumnes de Batxillerat o dels cursos
superiors d'ESO que tutelen alumnes de primer, segon o tercer per
aclarir dubtes de diferents matèries i poder resoldre exercicis que
no s'entenen, repassar o fer deures; els jocs
a l'hora del pati per gestionar l'ús de
les instal·lacions sense conflictivitat; l'escola
verda per promoure un centre més
sostenible; la mediació per
gestionar i resoldre possibles conflictes entre la comunitat
educativa; la dinamització
d'actes del centre i dels intercanvis; les
col·laboracions a a revista metastasi; i
les parelles
lingüístiques d'alumnes de Batxillerat
amb alumnes de l'aula d'acollida, entre d'altres, són algunes de les
actuacions que formen part del JVV Solidari i que han contribuït a
millorar la cohesió entre l'alumnat del centre, la bona convivència
i la relació entre persones sovint d'origen ben divers.
El
JVVSolidari i les parelles lingüístiques
Des de fa quatre
cursos que a l'institut Jaume Vicens Vives s'està duent a terme el
projecte de les parelles lingüístiques. L'experiència va començar
arrel de voler formar part del projecte Rossinyol que organitzen
l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. Formàvem part
d'una llarga llista d'espera i, com que no hi vam ser inclosos fins
al curs 2012-2013, vam decidir començar-ho pel nostre compte. Hi
havia diversos alumnes que necessitaven poder practicar la llengua
que aprenien i endinsar-se en la vida de l'institut a través d'algú
que els fos més proper per edat i interessos que la tutora de l'aula
d'acollida. Tot allò que aprenen a l'aula d'acollida no té sentit
si després no tenen amb qui practicar. Per això és tan important
la feina desinteressada que fan aquests alumnes de batxillerat, i
especialment els de l'internacional.
Per a l'alumnat
nouvingut poder parlar de tu a tu amb un altre alumne és important
perquè els dóna més confiança i els fa agafar més interès que
no tan sols contestar les preguntes del professorat. I ja sabem que a
l'hora del pati parlen més en castellà entre ells que no pas en
català. És molt important que
aquests nois i noies tinguin algú de la mateixa edat o semblant que
els faci de referent i amb qui puguin aprendre no només llengua
catalana sinó també coses del país, de Girona, i que puguin parlar
de quines coses poden fer en el seu temps lliure.
Aquest
projecte de parelles lingüístiques al Vives ha estat premiat en la
5a edició del premi Miquel Siguan-Linguapax escoles que organitza la
Xarxa d'Escoles Associades a la Unesco de Catalunya. El premi va ser
atorgat el dimecres 21 de maig a la seu de la XEAUC a Barcelona per
Joan Carles Moreno, coordinador autonòmic de la UNESCO a Catalunya.
L'objectiu d'aquest Premi és
fomentar la difusió dels objectius del projecte Linguapax i fer
conèixer la tasca que els centres educatius no universitaris fan a
favor del coneixement i de la difusió de la diversitat lingüística.
Les llengües com a eina de comunicació, com a instrument de
convivència i com a element patrimonial.
Així
doncs, els projecte de parelles lingüístiques va néixer perquè la
majoria d'alumnes que assisteixen a l'aula d'acollida aconsegueixen
un bon nivell de català, especialment quan s'expressen oralment.
Però un temps després, quan ja s'han incorporat plenament a l'aula
ordinària, aquest ús disminueix, especialment perquè la resta de
l'alumnat se'ls dirigeix en castellà.
D'altres alumnes arriben a l'institut
amb prou coneixements de la llengua catalana, però els manca
l'oportunitat de fer-ne ús, ja sigui perquè han retornat un temps
als seus països d'origen, perquè durant les vacances no han tingut
l'oportunitat de practicar-la o perquè vénen de centres que no
disposen de prou recursos per atendre l'alumnat nouvingut.
El
recurs ha estat pensat des de l'aula d'acollida, amb l'assessorament
del LIC, i parteix de l'experiència de parelles lingüístiques
entre alumnat autòcton i al·lòcton de Matilde Martínez i Luci
Nussbaum.
Hi
participen alumnes voluntaris de quart d'ESO, de batxillerat i de
batxillerat internacional, que faran la tasca d'ensenyants i se'ls
anomenarà padrins, i alumnes d’ESO que, o bé ja no
assisteixen a l'aula d'acollida o que necessiten un reforç per que
fa a l'ús de la llengua catalana oral. Aquests aprenents seran els
fillols.
Durant les vuit
sessions de què consta el projecte, l'alumnat que fa de padrí ha de
presentar unes gravacions a partir d'unes pautes i unes recomanacions
que se li han donat prèviament i que serviran per comprovar el
progrés en el nivell de llengua oral del seu fillol. Per a l'alumnat
de batxillerat internacional aquesta feina pot comptar com a
activitat CAS (creativitat, acció i servei).
Si
bé el primer curs la llista de voluntaris va ser molt gran entre els
alumnes de quart d'ESO, la resta de cursos ha estat més restringida
als alumnes de primer de Batxillerat, especialment de
l'Internacional. Aquest curs s'han pogut formar
tres parelles: Marc Palmada Flores amb Lesly Lemus Perdomo,
d'Hondures; Miquel Alberca Ballell amb Khady Cissé, de Senegal; i
Adam Teixidó Bonfill amb Carina Oxanii, de Moldàvia. S'han estat
trobant durant dos trimestres els dimarts a l'hora del pati.
Per
a ells, col·laborar en l’aprenentatge de la llengua catalana també
és una oportunitat perquè sàpiguen coses de les persones
nouvingudes, dels seus països d’origen i de com és la seva vida a
Girona. És una oportunitat de conèixer noves realitats i noves
maneres de viure. També de fer noves amistats.
Text: ANTÒNIA VILAPLANA (Tutora aula d'acollida)
