divendres, 26 d’abril del 2013

BEQUES CiMs-CELLEX. BLANCA PUCHE, DE BARCELONA A GIRONA

Tot va començar quan em vaig presentar a les proves CiMs-Cellex. La meva professora de matemàtiques em va informar de la possibilitat de realitzar el Batxillerat Internacional i les estades de recerca durant l’estiu que oferia aquest programa i, conjuntament amb els meus pares, em van animar a presentar-m’hi. En aquell moment no era conscient dels canvis que es produirien en la meva vida si fos una de les elegides, no m’havia plantejat aquesta situació o, més ben dit, no volia plantejar-me-la, perquè no volia córrer el risc d’il·lusionar-me.
Encara recordo l’estranya sensació que vaig sentir el dia que vaig fer l’examen. Un cop el vaig haver acabat, la mínima il·lusió que m’havia fet involuntàriament es va trencar de sobte. La prova no em va anar com esperava i per res del món pensava que seria seleccionada. Però al cap d’un mes, mentre passava uns dies al poble, vaig rebre una noticia inesperada, estava preseleccionada.
Després d’haver passat la primera prova de selecció, venia l’entrevista. Abans d’anar-hi, vaig estar debatent amb els meus pares quina escola era la que més em convindria. No ens posàvem d’acord: ells deien que la millor opció era l’Aula Escola Europea, perquè estava a prop de casa, però a mi el que ells em deien no em convencia. I és que no sé estar-me quieta, m’agrada conèixer i voltar, i per mi, anar al Institut Jaume Vicens Vives era una oportunitat per a conèixer un món nou, amb gent nova amb interessos comuns i Girona, una ciutat en la qual, fins aleshores, no havia estat mai.
Vaig fer l’entrevista i, setmanes més tard, van trucar als meus pares informant-los que obtenia una de les 24 beques. Recordo que era un dijous: jo acabava de sortir de classe i la meva mare m’ho va explicar tot. Vaig entrar en un estat en què creia que estava somiant, no era possible que fos real. Aquell dissabte vam anar a Girona per fer un tomb i començar-me a fer a la idea que allà hi passaria dos anys. Era un dia trist i estava plovent, aquell temps no m’ajudava gaire a creure’m el que estava passant.
A més, fins aquell moment només estaven al corrent de tot això dos o tres amics, per tal d’evitar els excessos de preguntes, però vaig decidir explicar-ho a tota la colla, perquè ara creia que l’assumpte era més seriós i ells havien d’estar-ne assabentats, necessitava que em fessin costat davant del desconcert que tot això em produïa. Igual que els meus pares, van estar amb mi i en cap moment em van jutjar pel simple fet d’estar il·lusionada per estudiar, sabent com m’apassionen les ciències.
 Va arribar el setembre i encara no em feia a la idea de que havia de marxar a Girona. Allà havia d’estar en una residència amb una companya que encara no coneixia de res. Durant els primers dies em qüestionava què hi feia aquí on no coneixia ningú, sabent que al poble m’esperaven els de sempre. Però a mesura que passaven les setmanes m’anava habituant a la nova situació, anava coneixent els de classe i, junts, fèiem front a aquesta experiència en la qual molts ens trobàvem en la mateixa situació: lluny de casa sense el suport dels nostres. Els caps de setmana continuava baixant a casa, i el diumenge a la tarda, quan havia de tornar a Girona, encara continuava sense creure-m’ho.
Ara, passat un any, la meva relació amb els pares i els amics s’ha vist afectada, no els veig tan sovint, però sé que estan amb mi sempre que ho necessito i els ho agraeixo moltíssim. Aquest, per a mi ha estat el gran desavantatge d’aquesta experiència que estic vivint. D’aquí a un any, marxaré de Girona amb la intenció d’estudiar a Barcelona, i aleshores estic segura que continuaré posant en dubte si és real tot això que he viscut.
CiMs-Cellex m’ha donat l’oportunitat d’estendre les ales i capbussar-me en el que m’agrada. Abans que fos seleccionada pel programa, pensava continuar a l’escola de Barcelona i amb la rutina de sempre. En canvi, ara em considero feliç. No és que no ho fos abans, però és que ara sento una felicitat mesclada amb ganes de créixer, aprendre i conèixer amb aquest repte que se’m proposa com a estudiant i com a persona. A més, no només és el fet de realitzar el que m’agrada, sinó també la gent de la qual estic envoltada, que té els mateixos interessos que jo, i que en pocs mesos m’han marcat molt, cada un d’ells és únic.
Fa un any no creia en la sort, ara crec que potser estava equivocada.

dijous, 25 d’abril del 2013

UNA BIBLIOTECA A LA RAMBLA DOLORS CONDOM PER SANT JORDI



Un any més, des de l'assignatura de Visual i Plàstica hem volgut ambientar l'institut amb motiu de la festa de Sant Jordi. Hem recreat una biblioteca, inspirant-nos en una il·lustració d'Andrea Musso. Els alumnes de 1r i 2n d'ESO han dibuixat, sobre paper, els lloms de diversos llibres, antics i moderns; col·locats tots junts fan creïble uns prestatges alts fins al sostre. A part, també hem treballat la idea de llibres volant, com una comparació al fet que llegir ens fa ser més lliures, ens fa créixer la imaginació i des de l'assignatura de plàstica us recomanem a tots: deixa volar la teva imaginació!

La instal·lació ha sorprès a tothom pel seu realisme, perquè t'hi pots passejar i fins i tot seure a la butaca. És una invitació a la lectura, a passar una estona de quietud i repòs per poder viatjar des de la butaca, perquè la biblioteca és una finestra oberta al món.

Text: DOLORS COMAS I ASSUMPTA PLANAS (Professores d'EVP)




 

ROSES ANÒNIMES PER SANT JORDI


Roses anònimes és un projecte que es realitza cada any a l’institut a càrrec dels alumnes de quart d’ESO amb l’objectiu de recaptar diners per al viatge de fi de curs.
Funciona de la següent manera: una persona vol enviar una rosa a una altra, però no s’atreveix a donar-la-hi personalment. Ve a les nostres parades (que fem el dijous 18, divendres 19 i dilluns 22 d’abril a l’hora del pati) i encarrega una rosa per a la persona desitjada. La diada de Sant Jordi la preparem i nosaltres mateixos la lliurem al seu destinatari. Les roses porten una targeta, dissenyada per nosaltres, on l’anònim que les envia pot escriure una dedicatòria.
També existeix l’opció de comprar roses no anònimes per encàrrec per regalar a la persona estimada. A més, a causa de la crisi hem ajustat el preu de les roses i hem decidit vendre-les a 3€.
Creiem que fer aquesta activitat ha estat molt positiu ja que ens agrada veure les reaccions de la gent en el moment de rebre les roses. Va ser una diada excepcional!

Text: LAURA QUER I TATIANA ZÚÑIGA (4ESO D)

dimecres, 24 d’abril del 2013

FESTIVAL DE SANT JORDI 2013

El dia 23 d'abril van tenir lloc a l'institut Jaume Vicens Vives diversos actes de celebració de la diada de Sant Jordi: l'exposició i el concurs d'escultures per commemorar l'Any Salvador Espriu, el muntatge de la Biblioteca de la Rambla Dolors Condom, la venda de roses anònimes, el torneig esportiu i l'espectacle per a alumnes d'ESO al teatre Ignasi Bonnín, entre d'altres.

El festival, que va començar a la una del migdia, va ser presentat pels estudiants de tercer curs d'ESO Oriol Marès, Joan Lloret i Marina Verdaguer. A continuació reproduïm les actuacions de què va poder gaudir el públic:

■ El grup de Música de 2n d'ESO de la professora Marta Orts, format per alumnes voluntaris de 2n, va encetar l'espectacle interpretant la versió en català de la cançó Escolta-ho en el vent de Bob Dylan a dues veus amb acompanyament de piano.

Alumnes de 2n d'ESO interpreten Escolta-ho en el vent

■  A continuació es donà pas al recital de poemes dels alumnes de Francès de 3r d'ESO de la professora Anna Ribas. Acompanyats per la viola da gamba de Nora Lorenzo, es van recitar fragments de Cementiri de Sinera, La pell de brau, Girona, Indesinenter, Assaig de càntic en el temple entre d'altres. També es va interpretar El cant dels ocells i una peça de Pachelbel com a assaig per la cerimònia d'entrega dels premis de normalització lingüística de l'ADAC, que tindrà lloc el 7 de juny i a la qual esteu tots convidats.



■ Seguidament, el  grup de guitarres de 3r d'ESO de la professora Rosor Rabassedas va tocar la peça Tens un amic, cançó versionada pels Gossos, i One Thing del grup One Direction.



■ Després va arribar el torn dels alumnes de l'aula d'acollida sota la direcció de la professora Antònia Vilaplana. Liliana Varela va fer la presentació del centenari del naixement de Joana Raspall i Salvador Espriu; Khady Cissé va llegir el poema de salvador Espriu Les roses recordades; i Wanting Li La rosa, de Joana Raspall.



■ Els alumnes de l'optativa de Francès de 3r d'ESO, dirigits per les professores Anna Ribas i Ester Robles, i pel professor de conversa Jaouad El Hamidi, van cantar la cançó Quelqu'un m'a dit de Carla Bruni i l'himne de l'espectacle Les Misérables, titulat À la volonté du peuple.

Els alumnes interpreten l'himne de Les Misérables

■ Tot seguit, les alumnes Carmen Pérez i Berta Muñoz van llegir llurs composicions dins l'activitat Aprendiendo a ser poetas, organitzada per la professora Encarna Soto.

Carmen Pérez i Berta Muñoz (3ESO A)

■ En acabat es va procedir al lliurament de diplomes als alumnes amb reconeixements, externs i del centre. Es va cridar a l'escenari els següents estudiants: 

Meritxell Vicens Serra, 1r premi de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el conte El futur passat (1r cicle d’ESO).
Amèlia Fortìa Ramírez, 2n premi de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el conte Mai no és tard per canviar el dia de demà (1r cicle d'ESO),
Maria Pilsa Carandell, 3r premi de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el conte Les aparences enganyen  (1r cicle d'ESO).
Anna Jubany Casellas, accèssit de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el conte Girona d'avui i Girona de demà (1r cicle d'ESO).
Helena Madrenys Planas, accèssit de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema El semàfor (1r cicle d'ESO).
Isabel Vilamitjana Marsà, 1r premi de narració dels Jocs Florals de l'Institut amb el conte Girona m'amanyaga els sentits (2n cicle d'ESO).
Maria Vilamitjana Marsà, englantina de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Girona es fa estimar (1r cicle d'ESO).
Júlia Jié Cabré, 2n premi de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Les quatre estacions (1r cicle d'ESO).
Martí Casabó Roset, 3r premi de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema La meva ciutat (1r cicle d'ESO).
Clàudia Xifra Montesinos, accèssit de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Un munt de mots (1r cicle d'ESO).
Adriana Planella Sànchez, accèssit de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Si jo fos (1r cicle d'ESO).
Júlia Serrano Ferrer, 1r premi de la Flor Natural de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Obaga (2n cicle d'ESO).
Nora Lorenzo Sunyer, 2n premi de la Flor Natural de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Temps de primavera (2n cicle d'ESO).
Mohamed Rami, accèssit de la Flor Natural de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Descansa en pau, pare (2n cicle d'ESO).
Aida Garcia Guich, 1r premi de la Flor Englantina de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema La nostra terra (2n cicle d'ESO).
Eduard Prujà Ramírez de Cartagena, 2n premi de la Flor Englantina de poesia en els Jocs Florals de l'Institut amb el poema Girona (2n cicle d'ESO).
Joan Fonalleras Nadal, 1r premi de la Flor Viola de poesia dels Jocs Florals de l'Institut amb el poema Roba, joguets i un tambor (desnonament) (2n cicle d'ESO).
Carmen Pérez, guanyadora, a la fase final absoluta, del concurs d'anglès The FONIX.
Carla Planas i Serra, ha participat amb resultats molt satisfactoris al XIII Concurs de Traducció de Francès de la UPF, 1r accèssit.
Nora Almeda Teixidor, Pau Arqueros Sureda, Ariadna Aymerich Ribas, Júlia-Aixa Bousatta Juanola, Míriam el Messaoudi Hafhaf, Andrea Franch Huguet, Amaray Fogliano, Oriol Marés Duran, Laia Martín Giol, Núria Prieto Herrero, Irene Quintana Gispert, Irene Ramos Valentí, Orianna Raposo Cornejo, Sergi Riera Sureda, Ada Rocher Daranas, Andreu Sabater Garganta, Júlia Tovar Pecos i Júlia Vila Puig, XII han obtingut diploma de participació al Concurs de Traducció de Francès de la UPF.
Ariadna Garcia Pelegrin, Dolores Lamas, Olivia Pensato Bosch, Arnau Vall Carrera, concurs Fem Matemàtiques, 1a fase, equip guanyador 1r d'ESO.
Sara Ettehadi-Abari Bello, Amèlia Fortià Ramírez, Pau Güell Falgueras, Joaquim Serrats Segura, concurs Fem Matemàtiques, 1a fase, guanyador 2ESO.
Eduard Prujà Ramírez de Cartagena, Adrià Riera Raves, Guim Planella Planas, Albert Montcada Ribera, +mates.
Ivet Acosta Baborés, Laia Martín Giol, Berta Muñoz López, Carmemn Pére, +mates.
Nil Oliver, Arlet Pi, Josep Sunyer, Eudald Vicens, +mates.
Olga Capmany, Gemma Dalmas, Climent Garriga, Cristina Pijoan, Ariadna García, Mauro Gasull, Dolores Lamas, Olivia Pensato, Arnau Vall, Karyna Gocharenko, Marcel Pla, Joana Coll, Daniel Hernández, Lluc Maeso, Júlia Pérez, Júlia Aguado, Clara Vergés, Júlia Brunet, Berta Cordón, Eulàlia de Montserrat, Macarena Aguilera, Dean Ivanov Velikov, Roger Marcé, Cèlia Vicens, Agnès Barbesà, Irene Pujolar, Anna Sellabona, Laura Boyer, Marc Amorós, Bernat Buil, Sara Costa, Oriol Mulero, Carla Duran, Tomas Sindermann, Laia Fonalleras, Sara Ettehadi-Abari, Bernat Galay i Pau Güell, Esprint ESO, 2n classificat.
Albert Abio, José Andrés Ballester, Marc Bonavia, Marta Castany, Josep Maria Gallegos,Victor Manuel González,Núria Got, Aleix Lascorz, Neus Miquel, Laura Peña, Robert Planas, Narcís Pons, Blanca Puche, Daniel Rodríguez, Zaira Ros, Aleix Torres, Alba Thió, Berta Thió, Ferran Carbó, Eduard Gairin, Feng Lin, Arnau Omedes, Manel Sibils, DiegoTovar, Pau Vidal, Marta Aliu, Judit Boadella, Júlia Bozzino, Gemma Canet, Albert Català, Marc Felipe, Martí Fernández-Real, Paula González, Judit Jordà, Aniol Peracaula, Irina Pi, Carla Rossell, Pau Surrell, Pau Vila, Arnau Estebanell, Ivan Mayordomo, Clàudia Llinàs del Torrent, Sheila López, Nora Pibernat, Lluís Pla i Irene Planas, Esprint BAT, 2n classificat.
Enric Sabrià Torrent, Cangur, lloc 27 (nivell 1), Eduard Prujà Ramírez de Cartagena, Cangur (n 1), Albert Montcada Ribera, Cangur, (n 1), Oscar Boyle Garcia, Cangur, (n 1), Andrea Franch Huguet, Cangur, lloc 99 (n 2), Oriol de Quintana Bosch, Cangur, (n 2), Adrià Malaret Briz, Cangur, (n 2).
Berta Muñoz, Escultures Any Espriu, 1r premi, Emma Bayona, Escultures Any Espriu, 2n premi, Paula Batllori, Escultures Any Espriu, 3r premi, Oriol Marés, Escultures Any Espriu, accèssit, Joao Costa, Escultures Any Espriu, accèssit, Aniol Llinàs del Torrent, Escultures Any Espriu, accèssit, Luna del Valle, Escultures Any Espriu, finalista, Ariadna Aymerich, Escultures Any Espriu, finalista, Paula Forcadell, Escultures Any Espriu, finalista.

■ La segona part es va iniciar amb la representació del musical FAMA, realitzat per alumnes d'ESO  com a activitat extraescolar al nostre institut.




■ El festival va seguir amb les següents interpretacions instrumentals:

Arnau EstebanellPrelude de Bach per cello 

Arnau Estebanell

Quintet de metallAmparito Roca i Classical Medley

Ariadna Gispert, Pablo Martín, Maria Cofan, Gerard Blanch i Òscar Boyle


Arnau Estebanell, Canon en Re major de Pachelbel



Duo de flautes, Le basque de Marin Marais

Alba Nonell i Mar Adán


Grup de vent de 3r d'ESO, La vida és bella

Carmen Pérez, Arlet Pi, Albert Montcada, Berta Muñoz, Josep Sunyer

ENTREVISTA A JOSEP MARIA FONALLERAS

JOSEP MARIA FONALLERAS i CODONY

 Josep M. Fonalleras i Codony va néixer a la ciutat de Girona l'any 1959. És articulista d’El Periódico de Catalunya i d’El Punt/Avui i també escriptor. Ha escrit des de novel·les i contes per a joves fins a llibres per a gent gran. Entre els més destacats, trobem Botxenski i companyia (1988), August i Gustau (2001), Llarga Vista (2003) i Sis homes (2005), i, per a joves, entre d’altres, una col·lecció de llibres sobre el Barça. Després de sis anys sense publicar cap llibre, enguany ha editat una nova novel·la, Climent, que ha estat un dels més venuts aquest Sant Jordi a Girona. També ha col·laborat en el llibre de cuina El Celler de Can Roca.



Què el va portar al món del llibre i a començar a escriure?
No ho sé gaire. De petit, recordo que vaig participar en un concurs de redacció i em va anar força bé. Anava escrivint i tenia professors que m’animaven a fer-ho. Un dia vaig poder publicar un article al diari i així, a poc a poc, en vaig anar fent més. També escrivia contes i en presentava algun a premis literaris, fins que vaig quedar finalista del premi Casero, de Girona.
Quan va fer els primers llibres, va ser difícil fer que s'editessin?
Vaig tenir la sort de conèixer un editor – me’l va presentar en Modest Prats, un meu professor – que es diu Xavier Folch i a qui van agradar molt els primers relats que havia publicat en una editorial de Salt. Em va demanar que n’escrivís més i d’aquí va sortir el llibre Botxenski i companyia. A partir d’aleshores, sempre he tingut editors – ell o d’altres – que volien els meus textos.
I quin li ha agradat més d'escriure?
Tots els llibres tenen la seva pròpia història particular, els seus detalls, les anècdotes. Cada un respon a un moment determinat. Potser em quedo, posats a dir, amb Gertrudis i els dies i Les galetes del Saló de Te Continental, dues novel·les juvenils que parlen d’aspectes que em toquen de prop. I, és clar, de Climent, perquè és el llibre més recent. Quan escrius, es tracta d’una barreja entre la felicitat de veure que allò que fas va prenent forma i el neguit de pensar que potser no arribaràs a aconseguir el que et proposaves.
Després de tant de temps sense escriure cap llibre, li va ser complicat escriure Climent?
Sí. Molt. De fet, Climent s’anava escrivint (o, millor, creant) des que vaig acabar l’anterior. Han estat molts anys (sis o set) d’anar-hi pensant, de rebutjar coses que no m’agradaven, de trobar noves pistes. I aquest és un treball que es va fent a poc a poc. És com una allau. De cop, veus que tot s’acaba precipitant.
Què ens en podria dir del seu nou llibre?
És la història d’un escriptor que no podia acabar (de fet, li costava començar i tot) una novel·la que tenia entre mans. Es mor i els seus amics encarreguen a una altra persona que es faci càrrec de la calaixera on guardava tots els seus papers. Climent és el relat dels últims dies de la vida de Climent, del que escrivia, i també de la vida d’aquest altre escriptor.
En diverses entrevistes que li han fet ha manifestat que li resulta difícil explicar l'argument de la novel·la. Quins són els aspectes que fan que sigui complex?
Hi ha una història lineal relativament senzilla (un home que mor i que deixa un llegat que un altre home s’encarrega de gestionar, de posar en ordre) i tot d’històries paral·leles i soterrades que es van entrellaçant a mesura que avances en la lectura. És per això que es difícil de resumir, perquè és una novel·la que mira de tenir diferents tipus de lectura.
Sabem que la major part de la novel·la transcorre a la ciutat de Roma. Per què ho va voler així?
Perquè conec bé Roma i perquè necessitava un lloc on en Climent s’apartés de la seva vida de cada dia per anar-hi a aïllar-se. A més, Roma té moltes referències que m’anaven bé per explicar les idees d’en Climent, com ara que un poeta anglès el segle XIX que es deia Keats hi va morir, com Climent.
Quina característica destacaria de la novel·la? I del personatge principal, Climent?
És una mena de trencaclosques, on veiem coses d’en Climent, dels seus amics, de l’escriptor que té el seu llegat, dels amics d’aquest escriptor, dels seus amors. A poc a poc, anem entrant en totes aquestes històries que, de fet, és una de sola, sobre la pèrdua i la desaparició. Climent s’assembla a mi en determinades coses i en d’altres, no. Per exemple, Climent es mor de seguida i jo, per sort, encara estic viu.
I què ens pot dir de la seva faceta com a periodista?
M’agrada molt. Ara faig un article diari a El Periódico i un de setmanal a El Punt/Avui. Hi escric el que vull, sobre política, sobre llibres o pel·lícules, sobre anècdotes o notícies que em criden l’atenció. És un treball constant, que no té dies de descans. Això és molt cansat però també molt gratificant, perquè estàs en contacte directe amb el lector. I exposes el que penses sobre l’actualitat.
Quan escriu per a joves o infants, es planteja d’una manera diferent la literatura?
No. Sempre ho faig amb el mateix rigor. Només pot canviar el tema que toques o el llenguatge, que és més adaptat a la mentalitat dels joves o dels nens, però a la fi és el mateix. Les ganes d’explicar històries, de treballar amb el llenguatge, de fer una obra que tingui sentit i transmeti alguna cosa al lector, tingui l’edat que tingui es planteja de la mateixa manera.
Quin dels llibres escrits recomanaria als joves del Vicens Vives? Per què?
Jo em penso que podrien començar per un de juvenil que es diu Les galetes del Saló de Té Continental, que és la història d’un avi que explica la seva vida al nét, però també em penso que podrien llegir Botxenski i companyia, fet de relats curts.
Té pensat escriure més llibre en un futur proper?
Sempre hi vas rumiant. Sempre tens coses al cap, detalls que a poc a poc es van convertint en contes o novel·les. Quan n’acabes de publicar una, com ara, potser passes un període més tranquil, però de seguida imagines nous projectes. Ara treballo en un llibre sobre art.

RAFEL NADAL. PERIODISTA, ESCRIPTOR I EXREDACTOR DE METASTASI


Sóc el sisè d’una família de dotze germans, nascut a la plaça de Santa Llúcia de Girona, el 1954. Vaig estudiar a les Escolàpies i a l’Institut del carrer de la Força abans de passar cinc anys intern al Collell, i després vaig fer el batxillerat superior estrenant el Vicens Vives. Vaig començar com a periodista a Presència i fent de corresponsal de diaris de Barcelona i, després d’un temps de corresponsal a París, ser cap d’espectacles al Catalunya/Express; redactor en cap a El Punt; cap de Catalunya a El País; sots director al Diari de Barcelona i a El Periódico i, finalment, director de El Periódico de Catalunya. He estat al grup fundador de El Punt, promotor de l’edició catalana de El Periódico i he col·laborat al llançament de l’Ara.

Rafel Nadal va guanyar l’any passat el 44è Premi Josep Pla convocat per l'editorial Destino amb la seva obra Quan érem feliços, que va ser el segon llibre més venut la diada de Sant Jordi a Catalunya. Quan érem feliços és un repàs autobiogràfic dels records d'infantesa de l'autor, i aquesta és la informació que vam trobar entre les seves pàgines:
Les cartes escrites al pupitre del Collell van ser el meu primer contacte amb l'ofici de periodista. Després vaig anar a l'institut de Girona i allà em vaig integrar al grup que feia la revista Metastasi. A la revista, tots fèiem de tot: l'escrivíem, buscàvem la publicitat a bars i hotels -com l'Arcada i el Peninsular-, la imprimíem en una "vietnamita" de les que després van servir per ciclostilar papers clandestins, la distribuíem i la veníem.


Rafel Nadal, Quan érem feliços. Ed. Destino, 2012 (pàg. 299)

L’any passat va publicar Quan érem feliços. Com ha estat l’experiència d’escriure un llibre? D’on va venir la idea de començar-lo?
Tenia la necessitat de posar per escrit un temps que s’està acabant, amb l’esperança que mentre els més joves el podeu llegir, seguirà existint. Escriure és un plaer enorme, sobretot quan no busques res més que posar una paraula rere l’altra per tal que de manera màgica comencin a aparèixer llums, colors, olors, gustos, sentiments i passions. I de cop, darrere de les olors hi veus paisatges i ciutats, i darrere de les passions apareixen les persones... i ja tens un món que funciona sol.
Va merèixer el Premi Josep Pla de narrativa, com es va sentir en rebre’l?
Feliç. Sabia que el premi era la porta que podia fer que la gent em llegís i quan vaig veure la porta oberta, entrar-hi va ser un plaer enorme.
Sabem que és un llibre de records del passat. Va ser un procés difícil fer memòria de tot el que explica? Va haver de parlar amb la família per rememorar anècdotes?
Cada dissabte ens trobem tots els germans i un piló de nebots a la taula familiar de la mare -gairebé sempre som més de vint persones- i hi fem uns debats memorables. En aquestes sobretaules tots ens refresquem la memòria, els uns als altres, de manera que la història col·lectiva és molt viva. No vaig haver de preguntar res, perquè ens passem el dia parlant i en les converses passat i present es barregen de manera permanent.
Va pronunciar el discurs inaugural de les fires de Sant Narcís 2012. Què li va representar aquesta experiència?
Il·lusió, emoció i respecte. Parlar des del balcó de l’ajuntament és un plaer molt gran, però també imposa i provoca certa por escènica. Penses massa que vols quedar bé, fer-ho bé i t’agafa pànic que falli alguna cosa.
En alguns moments vam sentir crits demanant la independència. Era aquesta la seva intenció a l’hora de fer el pregó? Què n’opina, d’aquest tema?
Jo només volia entretenir, emocionar i animar a la festa els qui escoltaven i fer-los reflexionar sobre el moment tant apassionant que vivim. Més que la independència m’interessa la llibertat. Catalunya és una nació i té dret a triar lliurement el seu futur, aquest és el tema. Si tenim dret a triar, avui segurament el millor seria un camí independent, però un altre dia aquesta llibertat la podríem fer servir per ajuntar-nos amb d’altres ciutats i d’altres països europeus per tal de construir noves aliances. Qui sap?
El que és irrenunciable és aquesta llibertat. I que al nostre costat hi ha gent que pensa diferent, té sentiments diferents i també té dret a expressar-los. Sempre hem de tenir present que el que pensem nosaltres i els nostres amics pot ser diferent del que volen d’altres i que també s’han de poder expressar i fer respectar.
 Ara ens agradaria parlar de la seva època d’estudiant: ens en faria cinc cèntims?
Suposo que, com la majoria, vaig tenir moments molt feliços, apassionants i moments molt avorrits. Ara és quan m’adono del privilegi que vol dir tenir totes les hores per preguntar-te i aprendre, per llegir i escoltar, per viatjar i mirar...
Sabem per Quan érem feliços que una de les seves primeres experiències en el món del periodisme va ser a Metastasi, la revista de l’institut en la qual col·laborem ara nosaltres. Com resumeix el seu pas per la revista?
Hi vaig aprendre que cal adaptar-se a un model, complir amb uns temps d’entrega, casar els teus interessos literaris com a redactor i els dels lectors... També ens vam haver d’espavilar a trobar bons preus per a imprimir, distribuir, buscar anuncis...
Ens ha fet una gran il·lusió descobrir que vostè es va iniciar en el periodisme essent redactor de la que ara és la “nostra revista”. Expliqui’ns alguna curiositat.
Hi va haver algun número censurat pel director de l’institut, però aquesta censura va ser sempre la nostra millor publicitat. Si l’autoritat volia impedir que els alumnes llegissin alguna cosa era senyal que el que es deia era potent!
Nosaltres desconeixem la història d’aquesta publicació. Sempre ha estat la revista del Vicens Vives? En el passat ja era una revista per a joves redactors?
Va tenir una vida irregular, que va arrencar un parell de cursos abans que jo hi entrés, el 1969, de la mà de gent com Jordi Nadal, Àngel Del Pozo (que hi feia uns dibuixos fantàstics), Valentí Güell...
Com molt bé diu en un fragment del llibre, abans a la revista s’hi publicaven anuncis.  Podem intuir, doncs, que tenia un caràcter més professional?
No, el que passa és que la gent d’alguns bars de la ciutat entenia que ajudant-nos es feien simpàtics al públic jove. I sobretot hi havia en Lara del Rosaleda, el Peninsular i l’Arcada, que tenia una voluntat molt clara de servei a la cultura i a la ciutat. Els anuncis que li dibuixava l’Àngel del Pozo són de museu i s’haurien de reivindicar i exposar.
Ens sabria dir quin és l’origen del nom de la revista?
A l’institut hi havia una figura (un bust) de guix del poeta romà Pietro Metastasio, del segle XVIII, popular pels seus llibrets d’òpera. Un any per sant Tomàs, patró dels estudiants, un grup va treure el bust en processó per la Rambla i a l’any següent es va convertir en tradició. A partir d’aquelles desfilades, Metastasi es va convertir en símbol dels estudiants de Girona... Quan va veure que els estudiants preparaven la revista, el Sr. Golobardes, el professor de grec, va proposar-los reivindicar més seriosament el nom de Metastasio i efectivament van batejar la publicació com a “Metastasi reivindicat”.
Té algun projecte per al futur: novel·la, assaig, algun treball de recerca...

Estic preparant un nou llibre que potser estarà a punt aviat.