dilluns, 25 de març de 2013

ESCOLA VERDA. SETMANA DE L'ENERGIA

 

Pensem en el ventall d’activitats que cadascú de nosaltres fa al llarg del dia. En la major part hi intervé alguna forma d’energia: escalfar els aliments, desplaçar-nos en transport públic, encendre els llums, climatitzar la nostra llar o rentar la roba són accions que només podem utilitzar si tenim accés a algun recurs energètic.

La nostra qualitat de vida està estretament lligada al consum d’energia, però el model energètic actual està basat en els combustibles fòssils -petroli, gas natural i carbó- que, en fer la seva combustió produeixen els gasos responsables de l’escalfament global. Els experts consideren que s’han de fer actuacions urgents per reduir les emissions de gasos que contribueixen al canvi climàtic.

Les energies renovables seran el suport essencial del progrés de la societat dins del marc del desenvolupament sostenible, són ja una realitat que aporta solucions a molts dels problemes i necessitats d’avui en dia, i a mesura que es vagin coneixent s’integraran, amb tot el seu potencial, a les nostres vides.

Al nostre institut, durant tota la setmana un equip de professors de ciències, coordinats per Xavier Sàbat (responsable de la Comissió d’Escola Verda), ens han deixat veure mostres d’elements que fan servir energies renovables.

Un d’aquests elements ha estat la cuina, un projecte de l’ONG Enginyeria sense fronteres que permet cuinar a partir de l’energia solar. Està pensat per a persones que viuen en països poc desenvolupats que fan servir la llenya per cuinar: d’aquesta manera s’evitaria la desforestació dels boscos d’aquests països. L’altre element exposat era el forn solar, una maqueta a escala reduïda constituïda per un mirall que concentra els raigs del sol en el focus.

dissabte, 16 de març de 2013

EDUCAR ELS PROFESSIONALS DEL FUTUR

DOLORS FALGÀS (Psicopedagoga de l’institut Jaume Vicens Vives) 

El divendres 15 de març a les sis de la tarda la Consellera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, va impartir, a Tribuna de Girona, la conferència inaugural del cicle Eixos d’una política educativa de país en temps de canvi.
La consellera Rigau va ser valenta i gràfica en exposar didàcticament el problema del dèficit fiscal que imposa el Govern central i l’efecte que té en el pressupost del Departament d’Ensenyament. Les partides de l’1x1, les de 0-3, les de 3-6, el programa Proa, etc. no anaven en el paquet ordinari de pressupost. Ara han desaparegut i a més s’ha retallat el gruix del pressupost ordinari.

També va fer referència a la positiva “feinada”  que realitzen els centres i les seves direccions, a més dels tutors/es que, a part de moltes altres tasques, comuniquen les absències dels alumnes als pares. Va exposar situacions insòlites que van merèixer un comentari clar i contundent de la consellera: “Si els centres truquen a casa per informar  que la nena no ha anat a escola i la resposta dels pares és que la filla està fent cua (en hores lectives) perquè li fa molta il·lusió ser a primera fila –referint-se al concert de Justin Bieber-, és que ha fallat la societat". Rigau va parlar de la importància de potenciar, d'una banda, uns valors que s'allunyin de la societat del consum, i de l'altra, una educació que eviti crear "ni-nis pel demà", atès que considera que els alumnes que no graduen l’ESO ho tenen molt malament.
La gratificació immediata del desig ha fet que alguns pares actuïn d'una manera egocèntrica i materialista, “vols un patinet, dissabte l’anem a comprar al Decathlon” va afirmar la consellera. "L'economia consumista necessita aquest tipus de mentalitat...” i va fer referència al fet que ara, quan el jovent surt, acaba comprant.
Va donar dades concretes del perquè de l'actual crisi econòmica, afirmant que aquesta mentalitat ha portat la societat i els governs a gastar "el que tenien i el que no tenien, esperant guanyar-ho en el futur". Per això, Rigau va insistir en la necessitat de replantejar el sistema educatiu per valorar el que s'és i no el que es té.
Segons Rigau, també cal revisar i potenciar la formació dels docents. "Per començar, no deixaria que entrés a Magisteri cap estudiant que hagi suspès una assignatura a la selectivitat, i canviaria la nota de l'aprovat d'un 4 a un 5", va sentenciar la titular d'Ensenyament. Si ella fos la responsable, la nota de tall per entrar a aquestes carreres seria d'un 7, recordant que a Finlàndia per estudiar per ser mestre cal entrar amb un 9. No pot ser que un/a mestre/a que és model dels infants faci faltes d’ortografia o no s’expressi correctament. Continuant amb la formació de mestres s'hauria de millorar la formació científico-tècnica dels estudiants de Magisteri, ja que el 75% dels qui opten per fer aquesta carrera provenen d'un batxillerat d'humanitats. "Si no ho fem, el mestre es troba amb què per fer una classe de matemàtiques ha de recórrer a allò que fa anys va aprendre a l'ESO".
Va posar com a exemple d’iniciatives lloables en el camí de l’excel·lència, entre d’altres, la de l’Institut Jaume Vicens Vives, amb el programa CiMs-Cellex: un programa de beques destinat a joves amb capacitat i motivació en l’àmbit de les matemàtiques i les ciències bàsiques per fer els dos cursos del Batxillerat Internacional.
Una conferència molt didàctica i de contingut dens, i no podia ser d’altra manera tractant-se d’una consellera que continua essent una bona mestra.



dimarts, 12 de març de 2013

DIA DE LA DONA A L'AULA D'ACOLLIDA

A l'aula d'acollida vam celebrar el dia de la dona amb refranys
A tot el món són habituals els refranys que reflecteixen la consideració subordinada que històricament ha tingut la dona en relació amb l´home. Per tant, estudiar un refranyer és una manera de conèixer el paper de la dona en una determinada societat i de comprovar, gairebé sempre, com la missogínia ha estat en totes les èpoques i cultures una característica constant. És cert que també hi ha refranys positius sobre la dona però la proporció és escandalosament menor.

A l'aula d'acollida hem treballat algun d'aquests refranys que destaquen qualitats negatives de les dones i els hem donat la volta. Així, han sortit uns refranys que parlen de la dolçor de les mares, la bondat de les dones i la capacitat de treball i de gestió que tenen. Alguns exemples són:


A la casa on governa una muller tot sol anar bé!
A tothora la dona riu i embelleix el que toca.
L'amiga bona fa la dona guapa.
Quan la dona riu sembla un àngel.
Amb la dona generosa, bona cara.
Amb la bona dona, bona vida i alegria.



Text: Antònia Vilaplana (Tutora aula d'acollida)

dilluns, 11 de març de 2013

LA BARCINO ROMANA (4ESO)


Els alumnes de Llatí, acompanyats per la professora Lluïsa Marquès, vam fer una visita a la Barcino romana. La primera parada de la nostra excursió va ser a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, on vam conèixer en Cristian, el nostre guia. Després ens vam dirigir a la necròpolis, on aquest ens va explicar que les tombes que estaven més a prop de la via d'accés a la ciutat era el lloc on enterraven les cendres de les persones més riques; en canvi, les que es trobaven més lluny tenien les cendres dels pobres. Moltes de les tombes tenien una inscripció en comú: STTL (sit tibi terra levis), que significa “que la terra et sigui lleu”; i d’altres tenien RIP (requiexat in pace) “descansi en pau”. En Cristian va finalitzar l'explicació de la necròpolis referint-nos els diferents tipus de tombes: s'enterraven les cendres del difunt dins d’una àmfora. Hi havia persones que eren enterrades amb una moneda a la boca per pagar l'entrada a l'Hades, a més portaven aixovars funeraris (perfums, joies, llànties, agulles de cabell...) i vi o aigua, tot depenent del seu grau de riquesa. Els esclaus portaven una placa amb l'escriptura Tene me ne fugiam et revoca me act dominum meem viventium in area callisti, que significa “atura'm si m'escapo i torna'm al meu amo”.

Després vam visitar les restes de l'aqüeducte que en el seu temps s'unia amb l'aqüeducte del Castellum Aquae. L'aigua que portava primer anava a les cases privades, després a les termes públiques i finalment a la resta de la ciutat. Des de l'any 88, quan es va enderrocar gran part de l'aqüeducte, Bancino va estar uns 1500 anys sense claveguera. Les restes que hem vist es troben al carrer Duran i Bas.

A continuación vàrem caminar per la via sepulcral romana. En Cristian ens va explicar una mica més d'història. El fòrum de Barcino es troba a la plaça de Sant Jaume. Vam veure un mapa on el Decumanus Maximus començava al carrer del Bisbe, a la porta Pretoria fins a la porta Decumena mentre que el cardo anava des de la porta Principalis Sinistra fins a la porta Principalis Dexta. Bancino va ser construïda durant la Pax Romana. La ciutat tenia dues torres de defensa circulars, perquè eren més fortes i més efectives, però eren més cares perquè s'havia de treballar la pedra. Bancino té setanta-vuit torres de defensa (setanta-sis de les quals són quadrades).

Finalment, vam tornar a la plaça Ramon Berenguer per desplaçar-nos fins a Cosmocaixa.

Text i fotografia: SERGI SERRA (4ESO)

divendres, 8 de març de 2013

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

El dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, en què es commemora la lluita de la dona per la seva igualtat amb l'home dins la societat. El 1977 l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar aquesta data Dia Internacional de la Dona i de la Pau Internacional. El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials.
La Primera convocatòria va tenir lloc el 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa i es va estendre a nombrosos països. És un dia per commemorar l’incendi que hi va haver a la fàbrica Cotton de Nova York l’any 1857: unes dones van proclamar una vaga pels seus drets i el propietari les va tancar a la fàbrica i va provocar un incendi. L’objectiu de la diada és la lluita de les treballadores per obtenir millors condicions laborals i socials. 
En aquesta imatge es pot veure el llaç que els alumnes van penjar a la Rambla Dolors Condom com a homenatge a les dones.


L'HORT


Aquest segon trimestre hem acabat les tasques de neteja de l’espai de l’hort, ara tenim més lloc per plantar i ens hi toca molt més el sol, “ingredient” indispensable perquè les plantes puguin fer la fotosíntesis i créixer ben maques.
Què hem plantat aquest segon trimestre? Abans d’anar-nos-en de vacances de Nadal vàrem sembrar pèsols i ja ens han nascut, però encara son petitons. Durant el mes de gener vàrem plantar alls i cebes que també estan creixent. Els alls surten de plantar un gra d’all i les cebes les vàrem fer de planter. El 27 de febrer, per lluna plena, vàrem plantar (planter) enciams i escaroles i vàrem sembrar enciams, escaroles i pastanagues. Aquestes pluges dels últims dies hauran anat molt bé per ajudar a germinar les llavors i arrelar el planter.
Ara mateix ja estem apunt de recollir les nostre primeres verdures: uns bròquils preciosos i alguna escarola.
Les faves que vàrem plantar el primer trimestre ja estan molt grans, però encara no es l’època de recollir-ne els seus fruits, per això haurem d’esperar cap al mes de maig-juny: encara han de créixer més, florir, fer el fruit i madurar, igual que els pèsols. Aquest 4E ho està fent molt bé, i des d’aquí els vull felicitar!



Text i fotografies: SÍLVIA FRANCH (Professora d'Hort)

dimecres, 6 de març de 2013

EL MÓN DE LA CÈL·LULA (1ESO)

És un dia gris i plujós de començaments de març. No obstant el mal temps, els alumnes de 1r d'ESO C es mostren contents perquè avui els toca a ells deixar la rutina diària i fer una sortida: les dues hores abans del pati van al Caixafòrum per assistir a un taller de biologia.

Allà, a partir de l'observació directa i de les explicacions teòriques, aprofundeixen -perquè ja l'han estudiada a classe- els coneixements sobre la cèl·lula. La formadora ensenya als nois i noies diferents teixits i els pregunta si els reconeixen. Contemplem diverses imatges projectades des d'un microscopi a la pantalla: sang de granota (es reconeixen els glòbuls vermells); pulmó de gat (un teixit dispers i amb moltes cavitats); tub digestiu de conill (teixit amb plecs) i medul·la espinal de rata (on les cèl·lules són molt ramificades, com si es tractés d'una xarxa). Finalment, per realitzar la part pràctica, resulta imprescindible l'ús del microscopi, aparell que fan servir els estudiants per observar les diferents mostres que col·loquen al portaobjectes: cèl·lules de tomata, epidermis de ceba i un fragment de fulla d'elodea.

Un taller ben interessant en què els alumnes han participat de manera molt activa! 







dimarts, 5 de març de 2013

PARLEM DE DROGUES (4ESO)



http://lesmoutonsenrages.fr/2012/04/27/union-europeenne-49-nouvelles-drogues-identifiees-en-2011/Durant les darreres sessions de Tutoria, els diferents grups de 4t d'ESO estem anant al CaixaForum. Allà, del 8 de febrer al 5 de maig, hi ha l'exposició temporal Parlem de drogues, la qual és molt interessant. Per què? Doncs perquè a més d’exposar que les drogues són dolentes, planteja de manera molt gràfica i entenedora les conseqüències dels diferents tipus de drogues (legals i il·legals) que existeixen per tal que, a partir d'aquí, cadascú decideixi.En resum, és una bona experiència per tal de tenir més informació sobre un dels principals motius de mortaldat entre els joves.

Text: DANI BARTOMEU (Professor de Català)

Com es torna addicta una persona? Quin és el procés de l’addicció? Com afecten les drogues al cervell, als òrgans i a les nostres conductes? A aquestes i altres preguntes hi trobarem resposta a través del viatge virtual per l'exposició "Parlem de drogues". La mostra s'inicia amb l'impacte social de les drogues i, amb innovadors mòduls interactius i audiovisuals, descobreix els efectes del consum de drogues sobre el cervell i la conducta.
En un simulador de joc de ruleta russa podrem conèixer les probabilitats de caure en l'addicció a qualsevol tipus de droga. A més a més, podrem comprovar de quina manera afecta el consum, no només psicològicament, sinó també físicament.
"Parlem de drogues" és una exposició emmarcada dins del programa de prevenció del consum de drogues de l'Obra Social "la Caixa", que està organitzada per Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra. Té l'objectiu d'alertar contra els riscos que comporta l'ús i l'abús de les drogues, i proporciona informació actualitzada i elements de judici crític per prendre decisions en favor de la salut.


El programa té com a objectius:

1. Promoure una consciència social sobre els efectes nocius de les drogues que faciliti un augment de la percepció de risc entre els joves.
2. Facilitar els recursos d'informació, orientació i formació a les famílies, així com dels agents educatius i sanitaris
3. Desenvolupar habilitats i competències personals per rebutjar el consum de drogues.
4. Oferir eines als propis joves perquè puguin adoptar una actitud crítica i responsable sobre les drogues.

http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/hablemosdedrogas/hablemosdedrogas_ca.htm

THE FONIX. 6è CONCURS D'ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA


Els representants del JVV: Daniel Hernández, Carmen Pérez, Laura Boyer i  Maria campo
THE FONIX
Aquest concurs, organitzat per International House i per la Fundació Catalana de l'Esplai, és una iniciativa que pretén complementar els plans de millora de la llengua anglesa als centres educatius de Catalunya i s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, atesa la seva importància a la societat actual. Compta amb el suport de la Secretaria General de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a activitat organitzada en el marc d’iniciatives socials d’accions d’entorn i d’activitats vers l’excel·lència i en el del Pla d’impuls de la llengua anglesa als centres educatius catalans.

Hi ha tres fases en el concurs:
1. FASE LOCAL: prova que es realitza dins els mateixos centres educatius. 

2. FASE TERRITORIAL: els representants són els escollits pels centres, agrupats per territoris (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).
Aquesta prova s'ha dut a terme el dissabte 2 de març. Els alumnes que han representat el nostre centre han estat: Daniel Hernández (1ESOC), Laura Boyer (2ESOA), Carmen Pérez (3ESOA) i Maria Campo (4ESOA). Ara caldrà esperar els resultats, que es faran públics a partir del dia 8 d'abril. El professor Joan Guerola ens en fa una petita explicació: 


Multitud de gent davant la Politècnica. Alguns estudiants; pares i professors, els altres. Saludo algun professor conegut, xerro amb els candidats nostres quan arriba la cap d'estudis, l’Anna Masós, i s'afegeix al grupet format pels candidats, els seus pares i un servidor. Daniel, representant de 1r d’ESO, està terriblement nerviós. Laura, de 2n d’ESO, ben seriosa mentre Carme i Maria semblen tranquil·les. L'Anna els fa una foto. Entro a l'edifici i faig una mirada per localitzar les aules on s’han de fer les proves. Un cop controlat surto al hall, i al poc el director que organitza els concurs puja a una cadira i dóna explicacions a tothom sobre el seu funcionament, en especial per als pares de primària perquè evitin acompanyar els fills a les aules. Acompanyo candidats fins a la porta i els deixo. Comença la prova. L'Anna i jo passegem pel campus i xerrem una bona estona sota un sol tímid que fa el dia maco, però que no acaba d'escalfar prou.
Al voltant d'una hora més tard, surten els alumnes de la prova. “Ha estat fàcil”, apunta Daniel. La Laura no comunica res. Les dues noies marxen soles. Xerrem amb els pares i tots ens acomiadem.
Text: JOAN GUEROLA (Professor d’Anglès)


3. FASE FINAL ABSOLUTA: Prova final amb els guanyadors de cada territori que se celebrarà el dia 4 de maig.
Font d'nformació: http://www.concurs-angles.info/