divendres, 18 de gener del 2013

SORTIDA A TERRASSA (4ESO)

Dimecres dia 17 de gener, els alumnes de 4t C, D i E van completar l’edició d’aquest any de la visita a Terrassa (dos dies abans havien estat els alumnes de 4t A i B els que havien fet la sortida). El temps ens va acompanyar (és un aspecte important quan saps que els teus alumnes hauran de dinar a l’aire lliure, en una plaça, en un parc... o potser voldran aprofitar per fer un volt).
Com sempre vàrem visitar la Casa Alegre, que naturalment no es diu així perquè,  per raons desconegudes, l’habitatge hagi quedat més o menys content, sinó pel propietari, casat amb la senyora de Sagrera, que portava aquest simpàtic cognom. La casa Alegre, al centre de la ciutat de Terrassa, és un edifici modernista en una part important, de la qual jo en destacaria principalment la galeria vidriada que s’obre a un jardí d’allò més agradable on es destaquen les formes  ondulants  pròpies de l’estil modernista i que, més enllà de la reixa, connecta amb un suggerent i extens parc arbrat.
No és la Casa alegre l’únic edifici modernista del centre de Terrassa: hi ha d’altres interessants immobles de l’època com la coquetona farmàcia que es troba molt a prop de la plaça del mercat, punt de partida de la nostra visita. Després d’un cafè i un mos, a les 10 del matí, un es troba amb ànims d’escoltar tot el que s’explica. I així va ser, els alumnes van estar ben atents la major part del temps. 
Cap a la una de la tarda ens trobàvem al Museu de La Ciència i la Tècnica, antiga fàbrica de teixits de llana del senyor Amat i la resta de socis,  seguint el recorregut de la matèria primera fins arribar a la zona final, on apareixien exposades les teles de llana fina, xeviot, mantes i d’altres  varietats, desaparegudes ja dels nostres expositors i lluny de les nostres butxaques. En aquell moment les forces ja començaven a defallir i els mariners volien fugir del vaixell. Només explicacions a l’hora de dinar, si us plau.
Cap a quarts de quatre empreníem el viatge de tornada, tots puntuals, tots emplenant amb les nostres 58 existències les butaques de l’autocar.

Text: ISABEL SALVO  (PROFESSORA DE SOCIALS)